general

definició d'infàmia

La infàmia és un terme que s'utilitza per anomenar aquella maldat, materialitzada en algun comentari, informació, entre d'altres, i que és capaç d'afectar i d'asestar un cop dur a l'honestedat i credibilitat que ostenta un individu. Per exemple, una persona que públicament fa declaracions sense proves contra un polític, acusant-lo de corrupte, estarà cometent una infàmia.

Cal destacar que en bona part dels casos la difamació es pot reclamar per la via judicial que serà la que decidirà si correspon o no algun càstig per a qui la va promoure.

La utilització d'aquest concepte es remunta a diversos segles enrere, a l'època de l'Imperi Romà, on s'instal·laria per desaparèixer mai.

A l'època, la infàmia implicava la degradació de l'honor civil d'una persona. El censor, que era l'autoritat competent, s'ocupava de col·locar-li el cartell d'infame a una persona quan efectuava el procediment del cens, i això implicava la pèrdua de la seva reputació. Al cens, se supervisava la moralitat i les finances dels ciutadans.

Aquesta situació de ser titllat d'infame a més desacreditava la persona per accedir a càrrecs públics, exercir tuteles i curateles, ia votar a les eleccions, és a dir, la seva participació social quedava certament afectada.

Mentrestant, el dret romà distingia dos tipus d'infàmia depenent de les causes que la motivaven… infàmia facti tenia lloc quan el ciutadà duia a terme una acció contrària a allò que estableix l'ordre públic, els bons costums o la moral; entre els exemples més comuns destaca el de la dona que comet adulteri. I per la seva banda la infàmia iurs, era el resultat d'haver efectuat un frau o una acció dolosa contra algú.

En matèria de dret canònic, la infàmia està considerada com la pèrdua del bon nom arran de les opinions controvertides i negatives que disposen diverses persones ben considerades. Les infàmies del tipus iurs poden ser remogudes per la llei canònica a partir de les anomenades purgues, mentre que les de tipus facti es podran absoldre a través de la manifestació de la pena sincera per haver comès un acte impropi.