tecnologia

definició de disc dur

A Informàtica, un disc dur, també anomenat com a disc rígid , és un dispositiu d'emmagatzematge de dades no volàtil (perquè els continguts emmagatzemats no es perden encara que no estigui energitzat) i que empra un sistema d'enregistrament magnètic per guardar les dades digitals.

El disc dur consisteix d'un o diversos plats o discos rígids units per un mateix eix que gira a gran velocitat dins d'una caixa metàl·lica segellada, mentre, sobre cada plat ia cadascuna de les cares, es troba situat un capçal de lectura /escriptura que sura sobre una prima làmina d'aire generada per la rotació dels discos.

El primer disc dur data de l'any 1956 i va ser l'empresa IBM qui ho va fabricar, per descomptat, d'aquell temps en aquesta part aquest tipus de dispositiu ha evolucionat increïblement, multiplicant enormement la seva capacitat d'emmagatzematge i alhora n'ha disminuït el preu.

Les característiques que presenta un disc dur són: temps mitjà d'accés (el temps mitjà que triga l'agulla a situar-se a la pista i al sector desitjat), temps mitjà de cerca (temps que triga el disc a situar-se a la pista desitjada), temps de lectura/escriptura (el temps mitjà que triga el disc a llegir o escriure una nova informació), latència mitjana (temps mitjà que triga l'agulla a situar-se al sector desitjat), velocitat de rotació (revolucions per minut dels plats) i taxa de transferència (velocitat amb què trasllada la informació a l'ordinador).

Per la seva banda, entre els tipus de connexió que admet un disc dur hi ha: IDE, SC SI, SA TA i SAS i respecte de les mesures podem trobar-nos amb les següents: 8 polzades, 5,25 polzades, 3,5 polzades, 2,5 polzades, 1,8 polzades, 1 polzada i 0,85 polzades.

Com a conseqüència de la distància summament petita entre els capçals i la superfície del disc, qualsevol contaminació que puguin patir pot provocar un dany que atempti contra el bon funcionament.