social

definició d'escola

L'escola és aquell establiment de tipus educatiu on s'imparteix ensenyament de tipus obligatori.

Establiment educatiu on s'imparteix ensenyament

Entenem per escola aquella institució que es dedica al procés densenyament i aprenentatge entre alumnes i docent.

L'escola és una de les institucions més importants en la vida d'una persona, potser també una de les primordials després de la família, ja que actualment se suposa que el nen s'hi integra des dels seus primers anys per finalitzar-la normalment a prop de la seva adultesa.

Escola primària i secundària: ofereixen una formació bàsica

Dins del que s'anomena escola obligatòria existeix l'anomenada escola primària i l'escola secundària, en totes dues, la persona rep una instrucció elemental i bàsica, que servirà de suport i pilar per quan la persona accedeixi, en cas de voler-ho, a la educació universitària que el formarà com a professional en algun aspecte.

A l'escola primària, que s'estén entre els sis i dotze anys d'una persona, es procura l'alfabetització de l'alumne, és a dir, se li ensenya a llegir ia escriure, a fer càlculs, i alguns conceptes culturals imprescindibles que us permetran anar formant-se com a persones de bé.

I per la seva banda, l'escola secundària, que normalment s'estén entre els 13 i els 17 anys, l'ensenyament esdevé més sofisticat perquè la idea és preparar l'alumne per a l'educació superior i especialitzada.

Si bé hi pot haver variants en les denominacions, l'escola primària i secundària és la base de l'educació de qualsevol individu.

Història i evolució de l'escola com a institució educativa

L'escola com l'entenem avui dia és sens dubte un element molt recent de la societat.

Això té a veure amb el fet que històricament el procés densenyament i aprenentatge educatiu va estar limitat als sectors més poderosos de la societat.

Així, la major part del poble solia no rebre cap tipus deducació més que el coneixement bàsic necessari per exercir una tasca en especial (agricultura, artesania, comerç, etc.).

No seria fins a mitjans del segle XIX que l'escola apareixeria a les societats occidentals com una institució vital.

Això va tenir a veure amb la noció de democratitzar el coneixement però també amb una necessitat dels estats nacionals de transmetre un únic discurs a la màxima quantitat possible de la població.

L'escola va ser treta llavors de l'àmbit exclusiu del que és religiós i es va convertir en un espai laic dominat per l'Estat d'acord amb els seus interessos.

Per a molts especialistes, l'escola és l'espai a partir del qual la persona no només rep coneixements i informació variada sinó que socialitza amb altres realitats que poden no ser iguals a la pròpia.

L'escola és entesa així com una mena d'experiència prèvia a la vida adulta.

Assetjament escolar: una realitat a les escoles que cal atendre

No obstant això, per a altres l'escola representa un espai on es reprodueixen i repeteixen totes les desigualtats existents a la societat partint des de la noció de poder i de jerarquia fins a actes de violència i abús entre parells o entre diferents participants.

Una acció recurrent que té lloc en aquest espai educatiu des de fa moltíssim temps però que en els darrers anys s'ha anat empitjorant en matèria de manifestació és l'anomenat assetjament escolar o bullying.

L'assetjament escolar sempre té lloc a l'escola i consisteix en una pràctica súper agressiva que un alumne o diversos exerceixen en contra d'un altre que no disposa de capacitat de defensar-se ia qui li causen importants perjudicis físics i psíquics.

La missió és sempre intimidar-ho.

Generalment consisteix de burles, colpizas, amenaces, ridiculització, sobrenoms insultants, entre d'altres.

Com a conseqüència, els afectats per l'assetjament escolar solen presentar símptomes fàcilment reconeixibles després de ser objecte d'aquest tipus d'assetjaments, com ara: insomni, trastorns alimentaris, depressió, irritabilitat, ansietat, pensaments negatius entre els més corrents.

Si bé es pot donar a tota l'etapa escolar sol primar entre els 12 i els 15 anys.

Les víctimes solen ser alumnes amb un perfil insegur, tímids, amb baixa autoestima, i incapacitat per defensar-se per se, mentre que els assetjadors solen mostrar-se poderosos.

És imprescindible que autoritats, mestres, pares i alumnes es comprometin amb el seu combat a través del diàleg.

El model ideal d'escola no deixa de ser aquell en què tots podem accedir al mateix tipus de coneixement sense haver de perdre la nostra llibertat per qüestionar o aportar-hi.