política

definició de política

La política és l'activitat humana concernent a la presa de decisions que conduiran a accionar de la societat tota. El terme guarda relació amb “polis” que al·ludia a les ciutats gregues que constituïen estats. En el context d'una societat democràtica, la política té una importància significativa, en la mesura que és la disciplina que garanteix el funcionament del sistema. Això no obstant, és correcte dir que la interacció entre persones amb vista al liderar el grup a la consecució d'una sèrie d'objectius és intrínseca a la humanitat des dels seus inicis.

El model polític dun estat també es complementa amb un model econòmic predominant. Sense l'economia no es pot pensar l'accionar polític. Actualment, dins sempre del sistema capitalista, dos models poden diferenciar-se clarament: el neoliberal on l'acció de l'estat és fitada, i no regular el mercat, perquè aquest s'autoregula i és capaç d'esmenar les seves pròpies fal·lències, i el model populista, que planteja un estat interventor, que regula l'activitat financera/econòmica, i cerca equilibrar les bretxes entre rics i pobres.

Molts autors cèlebres s'han dedicat a l'anàlisi de l'acció política: Confuci, va relacionar el bon acompliment com a governant amb l'aptitud ètica, considerant que només un home virtuós ha de tenir autoritat; Plató va argumentar que tots els sistemes polítics són corruptes per naturalesa i que el govern havia de recaure en una classe educada per a aquesta activitat; Aristòtil va assegurar que la política és intrínseca a la naturalesa de l'home, que és necessària per viure en plenitud moral i que tota forma de govern pot tenir un vessant correcte i un altre incorrecte; Nicolau Maquiavel va asseverar que la fi justifica els mitjans, resumint una postura consistent a accedir a posicions de poder mitjançant la utilització de subterfugis; Thomas Hobbes es va referir a un hipotètic estat de naturalesa en què els homes tindrien llibertat absoluta, aspecte que desencadenaria confrontacions constants, per la qual cosa caldria un contracte social; John Locke es va oposar que l'estat de naturalesa impliqués una lluita constant; Jean-Jacques Rousseau va assignar altres matisos a la idea de pacte social desenvolupada per Hobbes i Locke; John Stuart Mill va exalçar la democràcia com un gran avenç; i finalment, Karl Marx va assegurar que tota forma de govern fins a l'època representava una classe dominant.

Segons aquest darrer, la societat està regida per una lluita de classes per ser “la classes dominant”. En aquest sentit, Marx planteja que la societat és una lluita de classes constant, i el conflicte és imminent i permanent.

Dins de la democràcia, la forma representativa suposa que els individus trien mitjançant el vot els seus representants, però la participació d'aquests no s'estén més enllà d'aquesta acció de vot. En canvi, la democràcia participativa suposa una activitat molt més àmplia dels ciutadans a l'àrea política, com poden ser les consultes populars o les audiències públiques.

Més enllà de la postura pel que fa a l'exercici d'aquesta activitat, la veritat és que és necessària per viure en societat. L'opinió estesa que l'associa amb situacions de corrupció pot ser certa, més no n'invalida la rellevància. Només amb educació en aquesta matèria s'assegura una millor integració ciutadana, i per tant, una participació més gran i millor.

En un context global de crisi i qüestionament de l'activitat dels representants dels governs, l'efervescència de l'activitat política de la societat en general s'ha fomentat els darrers anys. Protestes, mobilitzacions, manifestacions a diferents punts del planeta permeten reflectir l'acció social quant a lluitar pels drets dels ciutadans ia protestar per millores en els sistemes econòmics/polítics actuals.