general

definició de didàctica

Branca de la pedagogia especialitzada en l'ensenyament

La Didàctica és aquella branca dins de la Pedagogia que s'especialitza en les tècniques i els mètodes d'ensenyament destinats a plasmar les pautes de les teories pedagògiques. Per s és una disciplina científic pedagògica el focus d'interès de la qual resulten ser tots els elements i processos que intervenen en el procés d'aprenentatge d'una persona.

Ocupada en com transmetre de manera eficaç els coneixements als alumnes

A la didàctica ocupa especialment l'estudi de les formes més efectives i satisfactòries en què els professors poden transmetre als alumnes els coneixements.

Dins de l'educació, la didàctica resulta ser una eina essencial perquè justament aporta eines als educadors perquè enfrontin el procés d'ensenyament amb més seguretat i garantia que sortirà bé i que es podran complir els propòsits plantejats.

Corrents interns

Ara bé, cal destacar que com en molts altres àmbits de la vida, a la didàctica també hi ha diferents visions i propostes per garantir l'aprenentatge.

N'hi ha que proposen que el mestre és la font de saber i que l'alumne ha de rebre de manera passiva els coneixements; d'altra banda, n'hi ha d'altres que busquen una participació més gran per part de l'alumnat, fomentant que participin activament en la seva educació a través de la realització de preguntes, per exemple.

Si bé cadascun pot resultar més exitós en alguns contextos que en altres, hem de dir, que la segona proposta és la que més adeptes ha collit actualment perquè justament es proposa escoltar més els alumnes i que aquests en sentir-se escoltats es comprometin més amb el procés educacional.

Ara bé, no podem defugir una qüestió vinculada a aquesta última proposta i que té a veure amb el fet que en dipositar-se una responsabilitat més gran en l'alumne, al mestre, se li alleuja la càrrega dels efectes del procés.

És habitual que es carreguin les tintes sobre els professors, especialment quan els resultats no són bons, però hem de dir que els alumnes també tenen la seva part en aquest procediment que és tan crucial com el que exerceixen els mestres i per això és important que així també es prengui.

D'altra banda, la didàctica és una disciplina que està estretament associada a altres disciplines pedagògiques com ara l'organització escolar i l'orientació educativa i que es troba en la recerca de fonamentació i regulació, tant dels processos d'aprenentatge com d'ensenyament.

L'acte didàctic es troba compost pels elements següents: docent (el professor), discent (l'estudiant o alumne), context d'aprenentatge i currículum.

D'altra banda, la didàctica pot ser entesa com a pura tècnica, ciència aplicada, teoria o ciència bàsica de la instrucció. I respecte dels models didàctics ens podem trobar amb teòrics (descriptius, explicatius i predictius) o tecnològics (prescriptius i normatius).

Així com el món va evolucionar gairebé en totes les seves ordres, l'educació no es va quedar al marge d'aquesta evolució i aleshores els seus models didàctics han estat objecte d'actualització d'acord amb els temps vigents.

Al principi ens trobem amb el model tradicional que se centrava en el professorat i els continguts únicament i sense parar gaire atenció en qüestions com ser els aspectes metodològics, contextos i la situació particular dels alumnes, mentrestant, amb el córrer dels anys i la progressiva evolució es va assolir un sistema de models actius que abans que res promou la comprensió i la creativitat mitjançant el descobriment i l'experimentació personal dels fenòmens. És a dir, més que res, aquest model pretén desenvolupar les capacitats d'autoformació.

Per la seva banda, les ciències cognitives han aportat a la didàctica una obertura i flexibilitat més grans als seus models.

Actualment ens trobem amb tres grans exponents de referència: el model normatiu (es focalitza en el contingut), incitatiu (se centra en l'alumne) i aproximatiu (focalitzat a la construcció del saber per part de l'alumne).