història

definició de diari de camp

Un diari de camp és un document, normalment un simple quadern, en què un investigador anota dades rellevants sobre el lloc on recull informació.

S'utilitza el terme diari perquè el document emprat té una funció semblant a la d'un diari personal. S'utilitza la paraula camp perquè les anotacions del diari es fan en el context d'un treball de camp, és a dir, un lloc on s'experimenten una sèrie de vivències. En aquest sentit el terme camp pot referir-se a una aula, un jaciment a l'aire lliure, una zona selvàtica, un enclavament urbà i, en definitiva, a qualsevol lloc on es dugui a terme una investigació in situ.

El diari de camp té una funció específica en el procés de recerca

Previsiblement un zoòleg, un botànic, un antropòleg o un arqueòleg utilitzen un diari de camp en la seva activitat com a investigadors. Al diari anoten tot allò que posteriorment analitzaran al seu lloc de treball convencional o al seu laboratori.

Al diari es recullen dades concretes, es dibuixen situacions, es fan croquis, s'anoten idees i, en poques paraules, es plasma en un full de paper una informació que pot ser rellevant en el procés de recerca. En aquest sentit, el diari de camp és una eina de treball per a la majoria de científics que necessiten conèixer un lloc de manera directa i no només des d'una perspectiva teòrica. Es podria dir que aquesta eina permet obtenir un diagnòstic d'allò que s'ha estudiat, ja sigui un grup d'animals, unes plantes, unes restes arqueològiques o un col·lectiu humà.

L'aspecte no científic d'un diari de camp

No hi ha cap model únic de diari de camp. De fet, cada investigador el pot fer servir de moltes maneres. Normalment, el seu ús s'orienta cap a l'obtenció de dades estrictament objectives i amb un valor científic. Tot i això, en algunes ocasions en aquests quaderns s'incorporen tot un seguit de qüestions subjectives, especialment les impressions personals de l'investigador.

Cal tenir en compte que molts treballs de recerca s'acaben convertint en assajos literaris, en què els elements subjectius serveixen per ornamentar la investigació rigorosa.

L'exemple dels diaris de Charles Darwin

Charles Darwin va ser el naturalista anglès que va desenvolupar la teoria de la selecció natural i és conegut com el pare de la teoria de levolució. Per elaborar la seva teoria va fer un viatge durant anys per diversos llocs del planeta.

En el seu periple, Darwin portava un diari de camp (també conegut com a diari de viatge) en el qual anava anotant tota una sèrie de dades estrictament científiques i, alhora, les seves vivències personals. D'aquesta manera, el lector de la seva obra pot conèixer les qüestions teòriques del plantejament científic i el context històric i personal en què va tenir lloc la investigació.

Als seus reportis, Darwin és un naturalista i un historiador, és a dir, un científic que observa la natura i, paral·lelament, un cronista de la seva època que comenta tot el que passa al seu voltant.

Fotos: iStock - jxfzsy / lechatnoir