ciència

definició de polígon

S'entén per polígon aquella forma geomètrica que estigui composta per molts costats, i poden estar els mateixos disposats de manera regular o irregular. La paraula polígon prové del grec i significa “molts angles”. Els polígons són formes planes que són, a més, tancades i que normalment tenen a partir de tres costats en endavant (sent els triangles o els quadrats diferents tipus de polígons).

Els polígons estan compostos per diversos costats que són aquells que donen límit a la figura i marquen la seva superfície, a més de definir-los a l'espai. Els costats d'un polígon sempre estan tancats, per la qual cosa aquest tipus de figures geomètriques no poden ser mai obertes. Quan dos costats s'ajunten o s'uneixen en un punt, es forma un angle que serà element característic i distintiu d'aquest tipus de polígon específic, i pot ser més gran o més baix depenent del tipus d'unió de costats que es generi. Aquest angle mai no pot arribar a ser de 180 graus però perquè si així ho fos formaria un nou segment o línia.

Altres elements que componen el polígon són les diagonals, aquelles línies rectes que uneixen dos o més vèrtexs no contigus, el perímetre o suma dels costats que el componen, els angles interns i els externs. D'altra banda, els polígons regulars, és a dir, compostos per costats similars o equilibrats entre si, tenen un centre clarament marcat i un apotema o la línia que uneix el centre amb un dels costats.

D'acord amb la quantitat de costats que posseeixin, els polígons prenen diferents noms. Així, els més simples o bàsics són els triangles (els primers polígons que es poden formar ja que no hi ha polígons d'un o de dos costats), el quadrangle i el pentàgon, respectivament amb tres, quatre i cinc costats. Després el segueixen els hexàgons, els heptàgons, els octàgons, els eneàgons i els decànocs per després seguir de manera infinita. Un megàgon és, per exemple, una figura que té un milió de costats.