tecnologia

definició de memòria ram

Quan un ordinador executa un programa, tant el codi com les dades han de poder ser ubicats en un element que permeti accedir-hi ràpidament i que, a més, ens permeti modificar-los amb rapidesa i flexibilitat. Aquest element és la memòria RAM.

La memòria RAM (Random Access Memory, memòria d'accés aleatori) és un tipus de memòria volàtil a les posicions del qual és possible accedir d'igual forma.

Això últim es posa en relleu perquè als ordinadors, i fins a una època determinada, els mitjans d'emmagatzematge físics eren targetes perforades o cintes magnètiques, l'accés de les quals era seqüencial (és a dir, per arribar a una posició determinada X, abans havíem de passar per totes les posicions anteriors a què volem accedir). I, com que podem parlar de memòries en tots els casos, la menció explícita a l'aleatorietat ens permet concretar a quin tipus de memòria ens referim.

D'altra banda, el terme volàtil indica que el contingut no es manté un cop es deixa d'alimentar la memòria amb energia elèctrica. Això vol dir, ras i curt, que quan apaguem lordinador, les dades en aquesta memòria es perden.

És per això que, en el cas de voler preservar les dades que tenim a la memòria RAM, haurem de bolcar-les a un emmagatzematge permanent, com un disc dur, una targeta de memòria, o una unitat USB, en forma de fitxers.

La memòria RAM és la memòria de treball del sistema, la que s'utilitza a cada moment per a l'execució d'aplicacions.

El programa es llegeix del disc i es copia a la memòria (un procediment que s'anomena carregar-se en memòria).

Com tots els components dels ordinadors moderns, la memòria RAM també té la seva història i ha patit la seva evolució al llarg del temps.

Les primeres memòries RAM van ser construïdes, després de la Segona Guerra Mundial, emprant un material magnètic anomenat ferrita.

En ser un material magnetitzable, es podien polaritzar en un sentit o en l'invers per representar respectivament un ui un zero, els nombres representatius de la lògica binària amb la qual funcionen tots els ordinadors moderns.

A finals de la dècada dels setanta, la revolució del silici arriba al món de la computació i, amb ell, a la construcció de memòries RAM.

Els primers ordinadors, igual que els primers microordinadors anys després, incloïen una quantitat de memòria RAM que avui dia ens semblaria irrisòria.

Per exemple, el Sinclair ZX81 de l'any 1981 muntava 1 Kilobyte, mentre que qualsevol smartphone de gamma mitjana d'avui en dia munta 1 Gigabyte, la qual cosa representa mil milions (1.000.000.000) de bytes.

No sols en quantitat ha evolucionat la memòria RAM, sinó també en velocitat d'accés i miniaturització.

Aquesta evolució de la memòria RAM ha donat lloc a diferents tipus de tecnologia:

  • SRAM (Static Random Access Memory), consistent en un tipus de memòria que pot mantenir les dades mentre hi hagi un subministrament de corrent sense necessitar un circuit de refresc.
  • NVRAM (Non-Volatile Random Access Memory), la qual viola la definició que hem donat de memòria volàtil, ja que pot mantenir les dades en ella emmagatzemades fins i tot després que sigui coirtada el corrent elèctric. Es troba, en quantitats petites, en dispositius electrònics per a funcionalitats com ara mantenir una configuració.
  • DRAM (Dynamic Random Access Memory), que utilitza una tecnologia basada en condensadors.
  • SDRAM (Synchronous Dynamic Random-Access Memory). El fet que sigui síncrona us permet funcionar amb el mateix rellotge del bus del sistema.
  • DDR SDRAM i, amb ella, les següents evolucions DDR2, 3 i 4. Consisteixen en una variació de les SDRAM de més velocitat. Els números successius (el 2, 3 i 4) indiquen més velocitats encara.