economia

definició de siderúrgia

La siderúrgia és una indústria centrada en la transformació d'un mineral, el ferro. Aquest mineral es transforma normalment en un alt forn, una instal·lació industrial on es fon el ferro en una càpsula cilíndrica en què el combustible sòlid del coc se sotmet a reaccions químiques que el converteixen en ferro.

L'obtenció de ferro a la indústria siderúrgica està destinada a un altre metall, l'acer. No obstant això, hi ha acereries que obtenen l'acer directament a partir de la ferralla fèrrica.

Hierra, la peça del trencaclosques amb què comença el procés

Tots els productes que s'obtenen a partir del ferro conformen la indústria siderúrgica, una indústria pesant que produeix tota una sèrie de metalls amb un gran valor estratègic (el volframi, el níquel, el crom o el manganès). A partir d'aquests metalls és possible fabricar estris molt diversos relacionats amb tota mena d'activitats econòmiques (la construcció d'habitatges, la indústria automobilística, la indústria naval, la maquinària pesant).

La història de la indústria siderúrgica

Fins al segle XVlll el ferro s'obtenia escalfant capes de mineral de carbó vegetal en forns de diversos metres d'alçada. El producte resultant era una massa de ferro que calia treballar al vermell viu a la forja i posteriorment sotmetre'l a un intens martelleig. Així s'aconseguia el ferro forjat. Els forns consumien tant de carbó que la fusta va començar a escassejar. A causa d'això va sorgir la necessitat de buscar un altre tipus de combustible. A Gran Bretanya hi havia jaciments de carbó mineral d'hulla, però cremava amb dificultat.

Trobar una resposta

A principis del segle XVll es va trobar una solució: utilitzar als alts forns un derivat de carbó mineral, el coc, el qual s'obtenia destil·lant l'hulla. Per activar la combustió als forns de coc calia injectar-li un corrent d'aire intens, cosa que es va aconseguir a partir de la màquina de vapor. Des de llavors la indústria siderúrgica va començar a fabricar tubs, bigues i canons, elements bàsics a les diferents indústries pesades. Aquest procés industrial va ser la base duna nova era, coneguda com la Revolució Industrial.

Al segle XX el desenvolupament industrial es va estendre des de Gran Bretanya cap a la resta de països d'Europa occidental. Els procediments per convertir el ferro en acer resultaven força cars, però cap al 1850 es va inventar un convertidor que transformava el ferro en acer. Aquest canvi en la indústria siderúrgica va tenir conseqüències a les indústries metal·lúrgiques, a la indústria tèxtil, a la maquinària agrícola ia la fabricació de tot tipus d'eines.