Tant en el llenguatge escrit com en l'oral es cometen imprecisions i errors amb certa freqüència. Un dels errors més comuns en el llenguatge oral és el queisme i és present en la comunicació quotidiana del conjunt de països on es parla espanyol.
La idea fonamental del queisme i exemples
El queisme és la supressió d'una preposició que s'hauria d'utilitzar en una pregària. Per exemple, la pregària "em vaig assabentar que va ser a París" és incorrecta, ja que s'hauria de dir "em vaig assabentar que va ser a París". Si dic "m'alegro que hagis guanyat" també estic cometent un error, ja que el correcte seria dir "m'alegro que hagis guanyat".
L'oració “estic segur que ho saps” és igualment incorrecta i hauria de ser “estic segur que ho saps”. Les següents oracions serien totes incorrectes, ja que hi manca la preposició d'abans del nexe que: "m'alegro que vinguis més tard" i "em penedeixo que hagi sortit tan malament".
Principals causes del queisme
La primera causa d'aquest error és l'economia lingüística, ja que parlem amb rapidesa i oblidem algunes paraules. Altres vegades es produeix el queisme per un excessiu temor a cometre errors. Finalment, el desconeixement de la sintaxi és un altre dels que produeix aquest tipus d'error.
El dequeisme
El dequeisme és un altre error del llenguatge oral i és tan habitual com el queisme. Consisteix a fer servir indegudament la preposició de. Vegem dos exemples de dequeisme: “em consta que el bar estava buit”, “resulta que el professor no es va presentar a classe” (en ambdós casos, la preposició de s'hauria de suprimir). En aquestes oracions estem en el cas d'oracions substantives que fan la funció de subjecte i, com a norma general, cap subjecte no porta una preposició.
Altres vicis i errors del llenguatge
A més del queisme i el dequeisme, en espanyol es cometen altres errors. Un dels més estesos són les cacofonies, que consisteixen en sons inapropiats per la seva repetició (per exemple, prenent te et sentiràs millor). Els pleonasmes són igualment habituals i són les repeticions innecessàries de paraules o conceptes (“sal per a fora” o “entra per a dins” són redundàncies que haurien de suprimir-se i dir-se simplement sal o entra).
Els barbarismes són paraules estrangeres que no haurien d'utilitzar-se o errors gramaticals (és millor dir estacionar i no aparcar i no és correcte dir-ne faci sinó hi hagi).
Fotos: iStock - Creative-idea / kimberrywood
