general

definició de jerarquització

La de la jerarquització és una acció o pràctica comuna que es duu a terme en diversos camps, àrees, matèries, entre d'altres, i que consisteix en organitzar-los o classificar-los en diferents nivells. Comprèn el procés pel qual es dissenya un sistema basat en algun tipus d'escalafó.

Bàsicament la jerarquia ca l'organització a través de categories que presenten diversa importància i que per tant li atribueixen a les persones o coses jerarquitzades diferent rellevància i valors. El clergat, l'exèrcit o l'empresa tradicional són exemples d'aquest model. En aquest tipus dorganitzacions simposa un criteri de subordinació en el conjunt dindividus que conformen un grup.

S'estableixen diversos criteris per dur a terme la jerarquització, que poden tenir relació amb la classe, la tipologia o qualsevol altra qüestió determinant que permeti desenvolupar la classificació

Sempre, implicarà una organització que va de baix a dalt, és a dir, les posicions que es troben més avall a l'escala seran les menys importants i valorades, aleshores disposaran de menor importància en relació a les de més amunt oa la que es troba immediatament a dalt, que òbviament disposarà d'una importància més gran.

Cal destacar que aquelles posicions que es troben al límit màxim de la jerarquització disposaran d'un poder o autoritat superior respecte a aquelles que es troben a nivells inferiors. Per això és que qui es trobe en una jerarquia superior podrà en la mesura del permès ordenar a qui es troba en una posició menor la realització d'alguna activitat o el compliment d'alguna tasca.

Compleix una funció administrativa

Pensem en una multinacional amb el model d'autoritat següent: un gerent general com a màxim responsable, una sèrie de gerents dividits per àrees (de producció, de finances, de personal, etc.), uns responsables de departaments (de seguretat, de qualitat, de comptabilitat, etc.) i finalment un ampli grup de treballadors ordenats igualment en una escala de més a menys responsabilitat. Aquest model presenta les següents característiques generals:

1) la màxima autoritat és qui estableix les directrius fonamentals,

2) els seus subordinats directes són responsables de posar en marxa les directrius i 3) els qui executen les accions concretes són aquells que es troben a la base de la piràmide empresarial. Com és lògic, en els alts nivells de la jerarquia hi ha més responsabilitat, més qualificació i més remuneració.

Analitzant escenaris de la societat

En alguns períodes de la història hi ha hagut un sistema piramidal de la societat. L'Edat Mitjana n'és un exemple paradigmàtic. Així, a la base de la societat hi havia els serfs, camperols i soldats; en una escala superior hi havia els cavallers, els senyors i els clergues d'escàs rang; després venien els nobles i alts mandataris de l'església i finalment el monarca com a autoritat suprema.

Aquesta jerarquia implicava l'absència de mobilitat social (si algú naixia pagès ho seria tota la vida). Aquest model es va anar afeblint amb el pas del temps i va aparèixer un sistema jeràrquic més flexible, ja que algú naixia en un estrat social però podia canviar de nivell depenent de la seva vàlua.

La societat actual manté una certa estructuració jeràrquica. No obstant això, perquè la jerarquia no es tradueixi en abusos de poder, hi ha alguns mecanismes correctors: la igualtat d'oportunitats o la discriminació positiva dels qui estan en una situació desafavorida (per exemple, les persones amb discapacitat).

Els ideals anarquistes i les jerarquies

A la història de l'anarquisme hi ha una oposició radical a qualsevol forma de jerarquització. Aquesta oposició es pot expressar amb alguns dels lemes del moviment anarquista: sense amos ni déus, ni opressors ni oprimits, ni déu ni pàtria ni rei ni amo. En poques paraules, sense jerarquies.