comunicació

definició de fonètica

Dins la ciència coneguda com a lingüística trobem una branca molt important que es coneix com a fonètica. La fonètica es dedica a estudiar els sons que emet la veu humana, la seva formació i les seves variants depenent de la posició de les diferents parts del sistema de la parla que inclouen des de la llengua fins a òrgans més interns a la gola.

Quan hom aprèn un idioma no matern, la fonètica sempre és una peça fonamental del procés d'aprenentatge ja que és la part de l'idioma que ens permet pronunciar cada so, cada paraula de la manera correcta, deixant de banda l'entonació típica de l'idioma que un posseeix des de naixement i pronunciant les paraules tal com fan els nadius.

La fonètica s'interessa especialment a analitzar com l'ésser humà produeix els diferents sons que després s'utilitzen a la parla. En aquest sentit, la fonètica crea diferents simbologies que busquen representar cadascun d'aquests sons per fer-los més fàcils de reconèixer i analitzar.

Així, cada paraula es compon d'un conjunt específic de sons que generalment es representen amb símbols diferents dels que representen les lletres de l'abecedari. Per comprendre'ls, la fonètica també cerca entendre com cada so és produït per les diferents parts de la boca i del sistema de cordes vocals a manera de repetir-los després fàcilment.

La fonètica té diverses subbranques que tenen a veure amb diverses aplicacions i maneres de tirar endavant l'ús de la llengua. Així, algunes de les branques existents dins la fonètica són la fonètica experimental, l'articulatòria i l'acústica. Totes intenten analitzar el fenomen físic de la parla dins de diferents paràmetres que tenen a veure amb com el so és produït, però també amb com el so és enviat a l'exterior.