general

definició d'aquarel·la

A instàncies del art plàstic, l'aquarel·la és el nom amb el qual es designa una tècnica que es caracteritza per l'ús de colors dissolts en aigua.

Tècnica pictòrica que consisteix a fer servir color dissolts en aigua

Cal destacar que els colors emprats en trobar-se diluïts en aigua resulten ser majorment transparents, i aquesta és la característica més distintiva d'aquest procediment artístic.

Fins i tot, en ser tan translluïts és possible veure el fons blanc en què han estat plasmats, que també acaba actuant a l'escena com una altra tonalitat símil.

Com és la tècnica

La tècnica de l'aquarel·la implica l'aplicació de capes semi transparents que es van superposant per anar aconseguint colors més foscos, és a dir, es pinta de clar a fosc, no pintant-se el color blanc i deixant el blanc del paper per a aquest color.

Hi ha diverses tècniques per pintar amb aquarel·les, sent un dels corrents la d'usar el paper mullat, que s'anomena com aquarel·la humida.

Consisteix a mullar el paper que es farà servir per pintar i després es carrega amb color el pinzell i es procedeixen a donar les pinzellades en direcció horitzontal, amb suavitat, i inclinant-se el paper perquè el color es corri i aconseguir un efecte de degradació .

Un cop s'ha assecat la primera capa es podran superposar altres pinzellades.

És important esmentar els qui segueixen aquesta tècnica que és important que s'assequi bé el paper abans de tornar a aplicar color perquè en cas contrari es barregessin els colors, un resultat no desitjat per cert.

I l'altra tècnica estesa és utilitzar el paper sec i que es coneix com aquarel·la seca i la principal diferència del qual és que el paper sobre el qual es treballa està sec.

També es poden barrejar les dues tècniques.

D'altra banda, les superposicions de color aporten un gran valor a la creació, ara bé, quan es facin superposicions cal aplicar primer el color més càlid.

Si es procedeix al revés, aplicant el color fred obtindrem un resultat divers, sent que el color fred acaba opacant el càlid i l'embruta.

Van Gogh, un artista d'aquarel·les

El pintor holandès Vincent Willem van Gogh és sens dubte un dels referents més notables de l'aquarel·la.

Aquest artista del segle XIX va ser un emblema del postimpressionisme i va deixar un llegat notable d'aquarel·les.

Composició de les aquarel·les i història

Les aquarel·les es troben compostes per pigments agrupats, ja sigui a partir de mel o per goma aràbiga.

La goma aràbiga consisteix de bio molècules provinents de la resina dels arbres coneguts com Acacia Seyal i Acacia Senegal, i que és el resultat d'un procés de cicatrització natural esdevingut i que té la missió de tancar ferides i d'aquesta manera evitar l'ingrés de gèrmens.

La resina té una coloració ambre i és possible reunir-la un cop s'asseca.

Es tracta d'una substància mil·lenària que va saber ser utilitzada pels egipcis per a la preparació de productes cosmètics i de perfums i en el seu conegut procés de momificació.

L'aplicació de l'aquarel·la per capes és molt freqüent per així guanyar en brillantor.

En un dels llocs del món on l'aquarel·la s'ha convertit en una tècnica híper popular és al Japó, sent coneguda l'aquarel·la amb tinta com Sumi-e.

L'ús de la tècnica també és mil·lenari atès que va aparèixer aproximadament l'any 100 A.C., al temps de l'aparició del paper.

El seu antecedent immediat és el fresc, que empra pigments amb aigua sobre el guix, sent un fidel exponent d'aquest el fresc pintat a la Capella Sixtina.

A Europa, l'aquarel·la va ser emprada per primera vegada pel pintor italià Raffaello Santi.

D'altra banda, a aquella obra artística que s'efectua ja sigui sobre paper o cartó i que presenta les característiques anteriorment indicades, se l'anomena com aquarel·la.

I als colors que s'utilitzen per dur a terme la tècnica de l'aquarel·la, així mateix, se'ls anomena a través de la paraula que ens ocupa.