política

definició d'estat d'emergència

El concepte de estat d'emergència anomena un escenari excepcional que afecta una nació, com a ésser: l'esdeveniment d'un fet únic, una catàstrofe natural, amenaça de guerra externa o interna, invasió, pertorbació de l'ordre, epidèmies o brots de malalties greus, entre d'altres, pel qual el govern en exercici i la seva màxima autoritat executiva decideixen restringir o suspendre alguns drets essencials de manera parcial o total per garantir l'ordre, o si no, per evitar que la situació crítica s'estengui i deslligui un caos encara més gran.

Context d'excepció que viu una nació arran d'una catàstrofe natural, guerra, epidèmies o revoltes socials i que demana a les seves autoritats la implementació de mesures urgents per pal·liar el perill

La vigència o la presència d'aquest estat d'emergència implica la necessitat d'actuar amb rapidesa per evitar que s'aprofundeixin les conseqüències negatives d'un succés perillós o problemàtic.

Es poden donar diversos tipus d'emergència en el marc de la declaratòria d'aquest estat, encara que independentment del cas sempre hi serà present un context de perill i la necessitat imperiosa de l'estat d'implementar accions i decisions urgents que tendeixin a pal·liar aquests danys.

Cal destacar que l'estat d'emergència també s'anomena com a règim d'excepció o estat d'excepció.

Les autoritats policials i militars solen intervenir-hi perquè es compleixi l'estat d'emergència

Per controlar que la restricció i suspensió es concretin de manera efectiva és habitual que el govern ordeni a les forces armades ia les de seguretat que es bolquin als carrers per aconseguir que aquestes mesures es compleixin de manera satisfactòria, és a dir, aquestes exerciran el poder de policia en ple per fer complir efectivament aquest estat declarat.

Alguns dels drets afectats poden ser la llibertat del ciutadà de reunir-se o de transitar lliurement per la seva nació, la inviolabilitat dels domicilis, entre d'altres.

Quan en un país es produeix un fet greu que fa que un determinat sector de la població es bolqui a la protesta als carrers ocasionant un clima de tensió social, pot passar, que el govern, per garantir la seguretat de tots els ciutadans i restablir l'ordre regnant, dictamini el que es coneix com estat de lloc, que és justament un dels estats d'emergència o d'excepció més difosos al món.

També són circumstàncies de declaració del mateix una invasió, una guerra civil o exterior.

A l'estat de setge ho declara el Poder Executiu d'un país, normalment el President, prèvia anuència també del Poder Legislatiu.

Els abasts de l'estat de setge són similars als que proposa l'estat de guerra i aleshores és per això que es caracteritza per la sortida de les forces armades a patrullar els carrers perquè controlin i reprimeixin aquelles accions sedicioses.

Suspensió de garanties i de drets constitucionals

Una de les qüestions inherents a aquest estat és que les garanties, els drets constitucionals, se suspenen, i aleshores els individus no només poden ser detinguts perquè sí als carrers, és a dir, sense la corresponent ordre d'un jutge com exigeix ​​l'estat de dret, sinó que també podrien ser traslladats a aquella part del territori que l'executiu decidís.

Però també un estat pot declarar aquest estat especial d'emergència com a conseqüència de la successió d'un fet nociu per a la salut de la societat, per exemple, aquelles que produeixen efectes negatius al medi ambient per alguna raó, tal és el cas de la contaminació d'alguna mena, i que aleshores genera que es prenguin mesures precautòries extremes per evitar que tant la població com l'hàbitat es posin malalts greument.

Per exemple, el vessament de petroli a les aigües és una situació molt corrent i que pot desencadenar que es decreti aquest estat.

Lamentablement, l'acció desaprensiva que moltes vegades desplega l'home a l'entorn natural on viu genera aquestes situacions desagradables i perilloses.

Un altre cas molt comú d'estat d'emergència es decreta quan té lloc un fenomen natural que produeix una catàstrofe ocasionant la pèrdua de vides humanes, ferits i destrucció material, especialment pel que fa a la infraestructura del lloc, deixant la població en una situació de absoluta vulnerabilitat.

Entre els exemples més corrents podem citar els terratrèmols, els sismes submarins i tornados, els quals al seu pas solen destruir béns materials i també provoquen la mort de milers de persones, especialment si succeeixen de manera intempestiva.