social

definició de deures

El terme deures fa referència a les activitats, els actes i les circumstàncies que impliquen una determinada obligació moral o ètica. Generalment, els deures es relacionen amb determinades actituds que tots els éssers humans, independentment del seu origen, ètnia, edat o condicions de vida estan obligades a complir com a assegurar a la resta de la humanitat la possibilitat de viure en pau, amb dignitat i amb certes comoditats. Els deures són, doncs, un dels punts més importants de tots els sistemes de lleis i de constitucions nacionals perquè tenen a veure amb assolir formes comunitàries i societats més equilibrades on tots accedeixen de la mateixa manera als seus drets.

Sempre que es parla de deures, es fa referència d'una manera o altra a algun tipus d'obligació, ja sigui moral, econòmica, social o política. Els deures poden estar implícitament o explícitament establerts en una societat i això té a veure amb els costums específics de cada comunitat així com també amb la noció de supervivència de la mateixa (ja que els deures moltes vegades estan relacionats amb la permanència de les condicions més òptimes per al desenvolupament de tal comunitat). En molts casos, els deures moderns com ara el pagament d'impostos, el respecte de regles vials, la participació política o el compliment amb determinats nivells d'alfabetització, se sumen a lleis i deures tradicionals que hi ha des de sempre a totes les societats.

Val destacar que el deure és la cara oposada del dretperò també són íntims aliats atès que per disposar de determinats drets haurem de complir una sèrie de deures, per exemple si volem comprar-nos alguna cosa haurem de treballar. Al deure estem obligats sempre, ja sigui perquè ens ho mana una normativa vigent, un costum, una norma religiosa o un mandat moral, entre d'altres.

Si no complim els deures establerts serem castigats de manera coercitiva, pagant una multa o anant a la presó, en aquells casos més greus.

Mentrestant, en el cas dels deures morals serà la nostra consciència la que ens jutgi en aparèixer els remordiments.

Aleshores, un dels punts més importants dels deures és el moment en què aquests s'enllaçen amb la noció de drets. Normalment, es considera que el compliment dels deures d'una persona té a veure respectant els drets d'un altre. Per tant, tots dos es relacionen i són igualment essencials perquè els membres d'una societat puguin conviure de manera ordenada i organitzada. La contraposició deures/drets és inherent a tots i cadascun dels individus que formen una societat.

Tenir consciència dels nostres deures i dels nostres drets

Hi haurà consciència de deures i de drets quan en un determinat ordenament jurídic, els individus que en formen part sàpiguen perfectament quins són els seus deures i quins els seus drets en funció de la normativa que els regeix. Sense aquesta consciència és factible que aquests drets i deures quedin immortalitzats en un document escrit i s'hi quedin només.

Però sens dubte, quan la consciència està activa i posada en funció de la vida en societat serà molt més senzill resoldre conflictes en aquells casos que n'hi hagi i llavors per exemple es podrà evitar arribar a un litigi, una mica llarg i molest.

Així si una part sap conscientment que té un deure envers un altre i ho compleix, aleshores, no caldrà que l'altra part li reclami res perquè sap que complirà amb el seu deure. Per suposat, aquesta situació contribueix de manera directa i efectiva a disposar d'una harmònica i pacífica convivència a la societat.

Ara bé perquè allò que s'ha exposat es compleixi serà necessària la presència de tres elements, en principi en coneixement de la norma, o sigui, si algú desconeix tal o quina norma serà realment impossible que la compleixi, l'observi. D'altra banda, també caldrà que hi hagi un moviment social que perduri a través del temps i que és clar exigeixi durant aquest el compliment efectiu de la norma. I finalment cal la presència d'organismes que s'ocupin de vigilar el compliment de les normes, especialment en aquells casos en què no és present i pot existir una predisposició a la inobservança de les normes.