Per regla es refereixen diverses qüestions.
D'una banda, s'anomena regla a l'instrument de mesura que ostenta la forma de planxa prima i rectangular i que en un dels costats presenta una escala graduada dividida en centímetres o en polzades i que s'utilitza majorment a l'hora d'haver de traçar segments rectes ajudant-se d'una llapis o llapis, o si no n'hi ha per subratllar de manera prolixa algun paràgraf o frase dins d'un text.
Aquesta pot estar feta d'una estructura rígida, semirígida, flexible, de fusta, metall o plàstic.
La seva longitud gairebé mai sol superar el metre i com esmentem més amunt, sempre vénen amb graduacions de les diverses unitats de mesura: mil·límetres, decímetres, centímetres, polzades, entre les més comunes.
Pel que fa al seu ús, les regles tenen diversos usos i aplicacions, disciplines com l'arquitectura, la geometria i l'enginyeria les fan servir moltíssim, també els fusters i els alumnes solen usar-les en els seus àmbits respectius. Per cas és que en aquests contextos la regla està considerada com un utensili imprescindible, per exemple, a la cartutxera d'un alumne sí o sí que hi haurà d'haver una regla perquè la farà servir en diverses de les matèries que es dicten a l'escola.
La regla graduada és sens dubte la més popular i es caracteritza per presentar una escala de valors que permetran conèixer la longitud d'alguna cosa. Habitualment la regla d'aquest tipus està dividida en polzades i les seves respectives divisions indicades a la superfície de manera que en posar-la sobre allò que es vol mesurar ho sabrem immediatament guiant-nos per aquesta escala.
També la regla ens permet dibuixar línies rectes d'un llarg determinat. La longitud més usada és la regla de 30 centímetres ia més aquesta sol disposar de mil·límetres i de decímetres.
D'altra banda, per regla, es denominarà a la norma o ordenació de comportament obligatori, dictat per una autoritat competent i l'incompliment o desconeixement dels quals portarà com a conseqüència l'aplicació d'una determinada sanció. Per exemple, si en una escola, una de les regles diu que els alumnes han d'arribar a les 7.45 del matí, qualsevol arribada tard sense la seva excusa pertinent suposarà un càstig que es pot materialitzar en una amonestació.
Però a més de les regles jurídiques que apareixen contingudes en reglaments o ordenaments, hi ha les regles socials, que són aquella sèrie de regles socialment reconegudes i acceptades, usos, costums, moda i tradició, entre d'altres. Si bé l'incompliment de les mateixes no estarà penalitzat per la llei si pot ser plausible de retret o discriminació social.
Aleshores la regla disposa d'una banda de la funció motivadora de fer que s'evitin les violacions a les condicions de convivències prescriptes o acceptades. I per altra banda presenta la funció de protegir les condicions esmentades i d'alguns béns jurídics, tal és el cas de la salut, la vida, entre els més importants.
Mentre i a instàncies de la majoria dels jocs i esports, les regles representaran el conjunt d'instruccions que indiquen com fer alguna cosa o si no com comportar-se.
També, en alguns llocs del món, al període de menstruació que es manifesta en les dones i en els animals femelles se'l designa també amb la paraula de regla. Consisteix del sagnat que resulta de l'òvul quan és expulsat per l'ovari i no va mediar la fertilització per part de la gàmeta masculina, espermatozoide. A la darrera fase del període o fase postovulatòria, l'endometri, que s'havia preparat en gruix per rebre i fer que s'implanti l'òvul fecundat es desprèn.
La composició majoritàriament és sang, teixit endometrial i altres fluids vaginals que justament surten per la vagina i pot durar entre cinc dies a una setmana.
En les matemàtiques, també la paraula regla ostenta una especial importància i participació, ja que amb aquesta es designarà els mètodes per dur a terme una operació. Els famosos problemes de regla de tres, per exemple i que serveixen perquè puguem calcular el valor d'una quantitat comparant-la amb tres quantitats més conegudes.
I el darrer dels usos que la paraula regla ostenta és aquell que s'utilitza quan es vol adonar que una determinada qüestió resulta com cal. Aquest sentit se sol fer servir molt a instàncies de tràmits amb l'expressió la documentació presentada es troba en regla, el mateix a dir que està correcta i subjecta al que correspon.