ciència

definició de tacte

El tacte és un dels cinc sentits sensorials amb què comptem els éssers humans i aquell que ens permet detectar, percebre, distingir les qualitats que ostenten els objectes i el medi, com ser la temperatura, la pressió, l'aspror, la suavitat, la rugositat, entre altres.

El sentit del tacte es troba preeminentment a la nostra pell que és on hi ha la majoria dels receptors nerviosos que transformen els estímuls que ens arriben del món exterior i que un cop són convertits en informació, el cervell està llest per interpretar-los com fred, calor, humitat, sec, mullat i les característiques que solen presentar algunes superfícies i que abans esmentem com ser l'aspror, suavitat, duresa.

Els principals receptors nerviosos del tacte que tenen encarregada la funció que descrivíem més amunt són els anomenats corpuscles del tacte o de Meissner i els corpuscles o discos de Merkel, que no són altra cosa que petites cèl·lules nervioses especialitzades en aquest menester i situades a les diferents capes de la nostra pell.

Els cospuscles de Meissner ostenten una mida molt ínfima, entre 50 i 100 micres i estan ubicats en zones estratègiques com els llavis, els rovells dels dits, els mugrons, el palmell de la mà i en aquelles altres zones on no hi ha pèls. Aquests són els que ens permeten reconèixer la zona tocada i identificar les diverses textures dels objectes que toquem.

I pel costat dels corpuscles de Merkel, s'ocupen de la recepció davant la pressió, es concentren principalment a la zona dels palmells de les mans ia les plantes dels peus.