general

definició de sorpresa

La sorpresa és un estat o sentiment que normalment afecta les persones i que es desencadena després d'apreciar quelcom totalment fora del que és habitual. Diguem que l'anormalitat que ostenta alguna cosa, ja sigui per bé o per mal o per exemple quan algú fa alguna cosa que no s'hagués esperat mai que ho acabi fent són algunes qüestions que poden derivar en la sorpresa d'algú.

Es tracta d'una sensació força normal i corrent entre les persones, és a dir, no és una cosa que difícilment s'experimenti ni de bon tros, ben al contrari, normalment ens sorprenem amb diverses qüestions.

Si veiem una persona tremendament alta ens sorprendrem; si la nostra germana que odia netejar, de sobte ens neteja tota la casa i la deixa lluent ens causarà flor de sorpresa; si un equip de futbol anava perdent 4 a 0 i remunta el resultat amb un 5 a 4, sentirem gran sorpresa també.

Aquest concepte es troba en estreta relació amb altres conceptes d'ús estès en el nostre idioma com són: sorpresa i admiració, és a dir, el de sorpresa moltes vegades s'usa en lloc dels esmentats per expressar el mateix.

Com veiem, la sorpresa té com a denominador comú de la seva aparició el desenvolupament d'un esdeveniment que no s'esperava, que no estava previst o que surt del que normalment veiem.

Val aclarir que la sorpresa que traurà de si i inquietarà la persona en qüestió pot ser degut a un esdeveniment positiu, que li reportarà beneficis a aquest oa la resta de les persones, o per contra, tractar-se d'una situació desagradable, que sorprendrà més que res per tractar-se de quelcom realment inesperat, o bé haver estat provocat per una situació o fet molt, però molt estrany.

Per exemple, la troballa d'una vacuna contra una malaltia mortal, com el càncer o la SIDA, pot ser la causa d'una sorpresa que provocarà la gran admiració de la gent i que en un primer moment els paralitzarà de la sorpresa més que res perquè després de tant de temps i lluita se la va aconseguir i llavors, aquesta sorpresa serà la conseqüència que per exemple a l'espai públic no es parli d'una altra cosa que no en sigui.

Mentrestant i per altra banda, per exemple, la mort d'una persona coneguda, relativament jove i que fins al dia d'ahir es trobava aparentment saludable i de sobte de bones a primeres mor, també serà un disparador de sorpresa, que s'enquadra òbviament dins de les situacions sorprenents desagradables que esmentava més amunt.

Així mateix, un invent fora del comú, que escapa del que la nostra ment pugui comprendre, també pot ser motiu de la sorpresa.

La sorpresa és una emoció que es distingeix per presentar una important varietat de dades físiques que per cert són les que ens permeten reconèixer-la, identificar-la com a tal, entre les més comunes que es presenten podem citar: elevació al màxim de les celles, obertura enorme de els ulls, la boca oberta, acompanyat per una elevació de les parpelles, agafar-se amb les mans alguna part del cos, habitualment la cara o el pit.

Respecte de la durada hem de marcar que la sorpresa dura tan sols un instant, juntament amb aquests senyals físics indicats, després es dóna pas oa l'alegria o la tristesa, segons correspongui.

El concepte que es contraposa al de sorpresa és el d'apatia i això és justament perquè l'apatia és una emoció que també s'experimenta amb facilitat i recurrència i que es caracteritza per l'absència total d'interès en alguna cosa, preval la indiferència.