història

definició de cartisme

El Cartisme o Chartism, en la seva denominació original en anglès, va ser un moviment parteix de la Reforma Social que es va desenvolupar al Regne Unit durant la primera meitat del segle XIX; aproximadament va durar una mica més d'una dècada, des de l'any 1838 fins al 1852.

Al costat del Ludisme (moviment obrer contemporani al Cartisme, el focus d'atac del qual eren les màquines amb què treballaven els obrers), el Cartisme està considerat com un moviment propi de la primera etapa del moviment obrer, encara que, a diferència del Ludisme la seva essència va ser eminentment política.

La denominació que prendria, Cartisme o Chartisme, esdevenir de la Carta del Poble o The People's Charter, que fos un document que l'any 1838 es va enviar al Parlament Britànic i en el qual s'incloïen sis peticions bàsiques i irrenunciables que l'esmentat moviment reivindicava: sufragi universal per als homes més grans de 21 anys que estiguessin en sa judici i no comptessin amb antecedents penals, vot secret, sou anual per a aquells diputats que fessin possible als treballadors l'exercici de la política, la reunió anual del Parlament per evitar el suborn, la participació obrera al Parlament, l'abolició del requisit de propietat per assistir al Parlament i l'establiment d'iguals circumscripcions que garanteixin l'equitativa representació al mateix nombre de votants.

L'esmentada petició va ser presentada a l'esmentada i en diverses oportunitats més al Parlament sent rebutjada les mateixes vegades que se la va presentar. Si bé no van aconseguir els seus objectius inicials, els cartistes van obtenir diversos èxits parcials que van ser considerats èxits tan importants com les peticions, entre ells es destaquen: reducció de la jornada laboral a 12 hores diàries, després aquest valor va baixar a 10 i molt especialment van resultar bons a l'hora de la conscienciació dels treballadors en termes polítics.

Aleshores, el Cartisme ni va ser un èxit però tampoc un fracàs, podríem dir que es va tractar d'una experiència important per a la classe obrera que a partir d'aquest moment començaria a exigir millors condicions, conscient del rol destacat que ocupaven dins de la societat.

Mentrestant, el moviment va comptar amb tres dirigents de pes, Lovett, O’Brien i Feargus O’Connor.