medi ambient

definició de tija

A Botànica es diu tija a aquella part aèria de totes les plantes i que sosté les fulles, flors o fruits que produeixen aquestes.

Aleshores, les funcions principals que compleix la tija són la de sosteniment i de transport de carbohidrats i altres compostos, que es produeixen durant el procés de fotosíntesi (conversió de la matèria inorgànica en orgànica gràcies a l'energia de la llum), entre les arrels i les fulles.

Les diferències que presenta respecte de l'arrel és per una banda la presència de nusos en què s'inseriran els rovells axil·lars i les fulles i per l'altra el geotropisme negatiu que ostenta i que fa que creixi en contra de la gravetat.

Entre la varietat de plantes que existeixen, hi ha algunes espècies que presenten una única tija la tija de la qual no es ramifica mentre que n'hi ha d'altres la tija de la qual es ramifica de diferents formes.

Mentrestant, la tija està composta per tres sistemes de teixits: el dèrmic, el fonamental i el vascular o fascicular.

Les tiges es classifiquen des de diversos punts de vista com a ésser: pel seu hàbit a: epigeus o aeris (creixen per sobre de la terra), hipogeus o subterranis (aquells que per contra dels anteriors creixen sota la terra tals com tubercles, bulbs, corms i rizomes), per la seva consistència a: herbacis (aquells que mai desenvolupen teixits adults o secundaris per la qual cosa tenen una consistència suau i fràgil, tals com els escapo, canya, càlams, volubles i trepadors) i llenyosos (són tiges rígides i dures i sense color verd perquè no disposen de clorofil·la, com ser: arbustius, arboris i estípit ; i per les modificacions estructurals que presenten a: circell caulinar, espina caulinar i estoló.

Per la seva banda, els tiges fotosintètiques són aquells que van assumir la funció de les fulles i són propis de les plantes, que com a conseqüència d'un factor adaptatiu van deixar de formar fulles.

Cal destacar que moltes espècies de tiges ostenten una destacada importància econòmica, especialment perquè proveeixen aliments per als éssers humans, tal és el cas de la papa, el taro, la canya de sucre, espàrrecs, la canyella, els brots del bambú i el cor dels margallons, entre altres.

I el tija cerebral, també anomenat tronc cerebral , és la unió del mesencèfal, la protuberància anular i el bulb raquidi; és la ruta de comunicació més gran entre el cervell anterior, els nervis perifèrics i la medul·la espinal i controla funcions com: la respiració, la regulació del ritme cardíac i els aspectes inicials de la localització del so.