general

definició de raó

La paraula raó anomena a aquella facultat que disposem els éssers humans i per la qual podem pensar i reflexionar sobre les coses. És a dir, és gràcies a la raó que els individus elaborem i identifiquem els conceptes i, a propòsit d'això, es despleguen determinades accions com ser el qüestionament, la contradicció o la troballa de coherències i incoherències en aquests, o la deducció d'altres conceptes.

L'ésser humà té una facultat que el distingeix de qualsevol altre ésser viu, la raó. És una facultat que ens permet comprendre la realitat. Tot i això, no hi ha una única modalitat de raó.

Distinció de les formes danàlisi que ens porten a la reflexió

Però per poder dur a terme la seva funció la raó està basada i moguda per principis lògics que es conceben certs, com ser: principi d'identitat (el qual fa evident que aquest concepte és aquest concepte i no un altre), principi de no contradicció (implica que un concepte no pot ser i ser alhora) i principi del tercer exclòs (aquest suposa que entre el "ésser" i el "no ésser" d'una idea no hi podrà haver possibilitat de situació intermèdia).

Mentrestant, quan raonem ens podrem trobar amb dos tipus de raonaments, l'inductiu, que és aquell que aconsegueix una conclusió general de qüestions particulars i el deductiu , que sosté que la conclusió d'alguna cosa està immersa en les premisses.

La nostra raó és capaç de construir idees abstractes

En observar comportaments bondadosos creem la idea de bondat i en adonar-nos que hi ha formes amb aparença triangular formem la noció de triangle. Aquest tipus de raó és abstracte.

Mentalment fem una sèrie d'operacions intel·lectuals. Així, classifiquem coses en grups, distingim realitats o fem deduccions a partir de l'entesa. Aquest tipus de raó és analítica.

L'intel·lecte percep que certs fenòmens es troben en un procés de canvi constant (per exemple, els esdeveniments històrics). D'altra banda, es donen circumstàncies en què les idees flueixen com si estiguessin en un procés de transformació (per exemple, jo defenso la tesi A, el meu amic defensa la tesi B i tots dos arribem a una tercera conclusió o tesi C). Aquest tipus de raó és dialèctica.

Alguns filòsofs han plantejat quins són els límits de la raó humana. En aquest sentit, Inmanuel Kant es feia una pregunta sobre el coneixement humà: què puc conèixer? La resposta a aquesta pregunta es basa en una anàlisi de la raó i els seus límits. Aquest tipus de raó és coneguda com a raó crítica.

La idea de raó ha estat analitzada des de tota mena de plantejaments filosòfics

Per a Wittgenstein, la idea de raó s'ha d'entendre en relació amb dues realitats diferents, el llenguatge i el món.

Per a Freud, per sota de la ment racional hi ha una ment inconscient amb la seva pròpia dinàmica.

Per a Leibniz tot el que existeix obeeix a un motiu o raó suficient. En altres paraules, les coses que ens envolten no passen perquè sí.

Segons els filòsofs racionalistes, la raó humana té els fonaments propis al marge de l'experiència. En canvi, els filòsofs empiristes sostenen que la racionalitat es basa en allò que podem observar (per exemple, Hume afirma que els nostres raonaments només es poden basar en les analogies que observem en els esdeveniments reals).

Ampliant els horitzons sobre l'aplicació del terme, en àmbits i contextos específics

Al marge del debat filosòfic, parlem de la raó en molts sentits. Així, volem saber els motius o raons que ens impulsen a obrar, diem que algú està en ple ús de la raó o que una persona no atén raons.

L'argument que es dóna a favor d'un tema (ens va donar una raó molt pobra davant la nostra consulta del perquè de la seva renúncia); el motiu d'alguna cosa (la llunyania de casa seva va provocar la seva decisió de no assistir més al curs), encert en l'acció i el pensament d'un altre (Mario té raó a enfadar-se amb vós).

D'altra banda, al àmbit de les matemàtiques, es diu raó al quocient de dues quantitats numèriques o de dues quantitats que són plausibles de ser comparades entre si. Per exemple, la raó de 9/3 és 3.

Ara bé, també ens podrem trobar la paraula continguda en alguns conceptes i expressions populars com ara: raó d'estat (és aquella regla dactuació en determinada circumstància política i que està motivada per linterès comú de la nació), raó social (és el nom d'una companyia comercial i per aquest és que se la coneix en termes comercials, potser no és el nom de marca), atendre raons (quan algú convenç un altre amb els seus arguments), donar la raó (reconeixement a l'altre que està dient o fent el correcte), entrar en raó (acceptar de manera raonable alguna cosa) i perdre la raó (quan es torna boig).

Fotos 2/3: Fotolia - Ramona Heim / Kopenicker

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found