ciència

definició de flux magnètic

El flux magnètic és una mesura de la quantitat de magnetisme, tal com s'anomena el fenomen físic pel qual els materials exerceixen forces d'atracció o de repulsió sobre altres materials.

Se'l calcula a partir del camp magnètic (regió d'espai on una càrrega elèctrica puntual que es desplaça a una velocitat pateix els efectes d'una força perpendicular i proporcional tant a la velocitat com al camp B), la superfície sobre la qual actua i l'angle d'incidència conformat entre les línies de camp magnètic i els diferents elements de la superfície esmentada.

La unitat de flux magnètic a instàncies del Sistema Internacional de Mesures és el weber i es denomina wb, per tant, és que es coneixen com weberímetres a aquells aparells emprats per mesurar el flux magnètic. Mentrestant, al sistema cegesimal, aquell sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon, s'empra maxwell; en aquest cas, el maxwell homenatja al físic escocès James Clerk Maxwell, qui també al segle XIX va passar a la posteritat per la seva síntesi de la teoria de l'electromagnetisme.

El weber o weberi equival al flux magnètic que en travessar un circuit d'una sola espira hi provoca una força electromotriu d'un volt, si és que s'anul·la el flux esmentat en un segon com a conseqüència del decreixement uniforme. El nom de weber va ser introduït en honor al físic alemany Wilhelm Eduard Weber, qui es va destacar com a tal al segle XIX per les seves aportacions al camp magnètic i també com a formador de futurs professionals físics.

El flux magnètic es representa de manera gràfica a través de la lletra grega fi, el símbol del qual és: Φ.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found