història

definició d'emotivisme

Es coneix com Emotivisme Ètic aquella corrent meta ètic (part de l'ètica que s'ocupa de l'anàlisi del llenguatge moral) que sosté que els judicis de valor procedeixen de les emocions individuals i llavors la fi serà persuadir els altres perquè sentin com sentim nosaltres, i fins i tot intentar aconseguir que aquelles que persones que pensen totalment diferent valorin de la mateixa manera que nosaltres les situacions.

L'Emotivisme no fa ús dels mitjans racionals per demostrar la validesa de la seva proposta, encara més, en prescindeix absolutament, emprant només les emocions i la seva espontaneïtat com a mitjans per poder conèixer la veritat moral.

Els seus principals objectius són, per una banda, ser el mitjà per poder influir en la conducta de la gent, mitjançant accions verbals, emocions, súpliques, sentiments, entre altres alternatives i per altra banda el llenguatge moral és utilitzat per expressar la pròpia actitud davant les situacions o coses i, per tant, ha de ser distingit del subjectivisme simple.

Per exemple, a instàncies d'aquest sistema filosòfic afirmacions com envejar és molt dolent, no ens dirà res respecte de la naturalesa en si de l'acte d'envejar, sinó que en realitat expressa el sentiment que aquesta, o sigui l'enveja, provoca.

Entre els més fidels exponents del corrent Emotivista s'expliquen els filòsofs David Hume i Ludwig Josef Johann Wittgenstein.

Hume, per la seva banda, considerava que era absolutament impossible poder fonamentar les opcions morals en la raó; ni en els fets ni en les relacions d'idees no hi ha res que pugui ser considerat bo o dolent, perquè el significat moral que aquests tindran es donarà en el context dels nostres propòsits i gustos anteriors. Segons Hume, el judici moral es basarà en el sentiment d'aprovació o de desaprovació que experimentem davant les diferents circumstàncies.

Mentrestant, Wittgenstein, considerava que al món tot és com és, no existeix cap valor i per tant intentar definir algun valor serà anar contra els límits del propi llenguatge. Allò vinculat a l'ètica serà així que es pugui mostrar.