general

definició d'herència

Hi ha dues principals accepcions del concepte de herència, totes dues vinculades a la transmissió de béns o característiques d'una generació a una altra o d'un individu a un altre o altres.

A la Biologia, la herència genètica consisteix en la transmissió de contingut propi de l'ADN cel·lular d'un ésser viu als seus descendents. Aquest contingut és divers però compartirà amb el progenitor o progenitors característiques anatòmiques, físiques, biològiques i, de vegades, de personalitat.

L'estudi dels gens busca comprendre com és que els caràcters que existeixen a les cèl·lules de tot ésser viu poden ser transmesos de l'un a l'altre. Els processos genètics són complexos i han donat lloc a diversos estudis, entre ells, el de l'enginyeria genètica, que cerca no només comprendre com tenen lloc aquests processos, sinó també desenvolupar una tecnologia que permeti manipular els gens per potenciar-ne uns i limitar altres darrere del perfeccionament dels éssers vius. Típicament, aquesta disciplina cerca contribuir a la investigació de malalties hereditàries, és a dir, que es passen de generació en generació, procurant trobar la causa d'aquesta transmissió i aturar-la. En efecte, a l'àmbit de la genètica, és possible definir tant l'herència d'elements naturals o favorables com de complicacions motivades per mutacions. Els biòlegs anomenen mutació un canvi ocorregut als gens, de causa espontània o bé induïda per factors com les radiacions o alguns productes tòxics. La major part de les mutacions són perjudicials per als individus, ja que resten funció a proteïnes, enzims o altres components importants dels processos vitals.

També la genètica està involucrada en algunes afeccions que s'originen en alteracions del contingut d'ADN de les cèl·lules, com la síndrome de Down, on hi ha un cromosoma addicional per cada cèl·lula. Els avenços en genètica vinculats amb aquesta afecció busquen millorar la salut i la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta síndrome.

És també la genètica (amb la seva anàlisi de l'herència) la que ha donat lloc a la clonació, és a dir, la repetició del codi genètic d'un individu a un altre, per la qual cosa es formen éssers amb idèntic ADN. Aquest tema, igual que la "producció" d'organismes transgènics, és motiu de debats intensos.

Com a contracara, en Dret, l'herència és l'acte jurídic a través del qual una persona traspassa en morir els seus béns (i també drets i obligacions) altres denominades "hereus". En general, els hereus són parents propers del difunt, com els seus fills o vídua/o. Associat amb l'herència hi ha el testament, un document en general escrit que dictamina la voluntat del difunt en termes de qui correspondrà cada porció dels seus béns i possessions. En cas de no existir un testament, la llei disposa a qui reconeix com a hereu i en quina proporció seran distribuïts els béns.

Una herència pot ser acceptada o renunciada per l'hereu, i fins i tot aquest pot legítimament impugnar el testament si entén, per mitjà d'aquest, el perjudici de la persona. En aquest sentit, és apropiat recordar que els testaferros són individus que apareixen davant la llei i el fisc com els propietaris o propietaris de béns, per evitar que els seus veritables posseïdors hagin d'abonar impostos o aparèixer nomenats de manera pública. Definir l'herència real davant de la presència de testaferros pot resultar, moltes vegades, una tasca realment difícil.

Comunament, també se li diu "herència" al conjunt de possessions que són rebudes per l'hereu i això s'associa sovint amb el traspàs de fortunes, propietats i altres béns d'alt valor. Aquest sentit més difós del terme sol associar-se amb especulacions variades, que no sempre tenen relació amb la realitat.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found