comunicació

definició de monòleg

El monòleg és una reflexió o discurs, generalment curt, que es pot expressar en veu alta per a si mateix o bé davant d'un auditori que no intervindrà, principalment, perquè qui ho fa no deixarà lloc per a opinions.

Reflexió o discurs que es manifesta en veu alta per a un mateix o davant d'una audiència i en què no es dóna lloc a intervencions del públic

Així mateix, resulta comú trobar-se amb individus que usen el monòleg de manera recurrent a l'hora d'expressar-se, és a dir, el monòleg es presenta com una característica més de la seva personalitat que sol venir acompanyada d'una gran quota d'egocentrisme. Les persones que es caracteritzen per presentar una manera de ser egoista i cregudes de si mateixes, volen tenir sempre la paraula i poques vegades deixen que els altres opinin o facin intercanvi d'idees amb ells. Bàsicament perquè no els interessa escoltar els altres, allò que pensen, només els importa el que ells diuen i que es faci allò que ells opinen.

“Amb Luis mai no es pot conversar, les nostres xerrades es redueixen a monòlegs interpretats per ell”.

Qualsevol sigui el cas, els monòlegs són discursos en què qui ho interpreta no interactua en un mateix espai i temps amb un altre interlocutor. Per suposat hi ha un públic espectador que l'escolta atentament però no té lloc a la intervenció.

En els missatges que transmet el discurs subjau implícitament el diàleg, de manera vetllada, encara que aquest no es duu a terme de manera activa i compartida amb altres. El monologuista fa referència a temes, circumstàncies, que el públic que el sent coneix però no admet de cap manera la intervenció de l'audiència. Hi haurà una interpel·lació d'altres discursos, però sense que aquesta acció sigui evident.

Recurs usat als gèneres literaris ia la televisió

El monòleg és un tipus de recurs utilitzat per la major part dels gèneres literaris, podent trobar-se en contes, novel·les, obres de teatre, programes de televisió, tal és el cas de molts enviaments televisius d'humor en què els humoristes o showmans interpreten un monòleg generalment compost per temes d'actualitat que són abordats amb humor i ironia, entre d'altres.

D'altra banda, a instàncies de la Dramatúrgia, el monòleg és el gènere dramàtic en què un actor o personatge reflexiona en veu alta expressant els seus sentiments, idees i emocions al públic.

Generació d'empatia, caracterització de personatges i introspecció

Bàsicament la missió del monòleg és generar empatia amb el personatge o l'actor que ho expressa. Per cas, se'l fa servir per produir determinats efectes desitjats en el públic. Però és clar, com passa amb qualsevol altre recurs, sempre s'ha de tenir en compte el missatge que transmet el monòleg perquè pot ser que aquest no sigui propici en alguns contextos.

El monòleg pot constituir una part duna obra o bé lobra completa, servint molt especialment per caracteritzar els personatges, situació que li atribueix un gran valor psicològic, a més de ser una eina fonamental per referir introspecció.

Mentrestant, el monòleg pot consistir en una conversa que un personatge realitza amb si mateix o amb un ésser inanimat, desproveït de raó, com ara una mascota, un quadre, entre d'altres. Al monòleg el personatge que ho expressa està projectant les seves emocions i pensaments fora de si mateix.

El famós escriptor William Shakespeare es va destacar especialment per haver inclòs molts monòlegs a les seves obres, per exemple a Hamlet, resulta molt destacat aquell que comença amb la famosa frase: ser o no ser, aquesta és la qüestió.

Monòleg interior: manifestació d'emocions i pensaments

I a la Literatura es coneix com a monòleg interior a la tècnica narrativa que consisteix a reproduir en primera persona els pensaments d'un personatge tal com provenen de la seva consciència; hi ha una manifestació de la interioritat del personatge, els seus pensaments i emocions. Aquesta forma narrativa es caracteritza principalment per presentar una sintaxi menys desenvolupada, per exemple, ometent verbs, connectors, interrupcions sobtades o repeticions dubitatives, entre altres opcions.