general

definició d'antònims

Els antònims són aquelles paraules que expressen una idea oposada o contrària a l'expressada per una altra paraula, mentre, tal com passa amb els sinònims, s'han de correspondre quant a categoria gramatical per ser considerats antònims; per exemple, vici és l'antònim de virtut, és clar, de fosc, amor d'odi, gran de petit, lleure de feina, dia de nit, jove de vell, admiració de menyspreu, alt de baix, entre d'altres.

Gairebé totes les paraules amb què ens comuniquem presenten un antònim, o almenys diferents paraules que van suavitzant una mica les qualitats de l'objecte que representen, fins que finalment s'arriba al terme totalment oposat. Vegem-ho amb alguns exemples: fred, temperat, calorós; alt, mitjà, baix.

Si ens posem a observar una escala cromàtica apreciarem molt clarament que entre el color negre i el blanc apareix una àmplia gamma i varietat de grisos, aleshores, el mateix es pot aplicar al tema que recentment esmentàvem.

Però no tots els antònims s'oposen fèrriament únicament, sinó que n'hi ha alguns, com per exemple pare i fill, compra i venda, que es complementen, és a dir, un no pot existir sense l'altre de cap manera.

Hi ha una àmplia varietat de diccionaris especialitzats en aquest tipus de paraules, que per cert faciliten moltíssim la recerca dels mateixos, quan és necessari en un text o conversa trobar el precís significat oposat. A més, el coneixement dels antònims de gairebé totes les paraules permet enriquir el llenguatge i en alguns casos comprendre molt millor el significat d'algunes paraules, perquè per exemple n'hi ha que per comprendre concretament que és la felicitat necessitaran saber què no ho és i per això hauran de conèixer indefectiblement què és el patiment.

Aleshores, hi ha tres tipus d'antònims: graduals (les dues paraules s'oposen de manera gradual, el cas que esmentàvem fred-temperat-calent), complementaris (el significat d'una anul·la a l'altra) i recíprocs (el significat d'una de les paraules suposa l'existència de l'altra, no es poden donar una sense l'altra, pare-fill).

Quan allò oposat afecta persones, ja sigui protagonistes de textos literaris, pel·lícules, novel·les, entre d'altres, s'anomenen antagonistes.