general

definició de competència

S'anomena competència la circumstància en què dues entitats es relacionen amb els recursos d'un mitjà determinat intentant acaparar-los completament i perjudicant l'altra; en altres paraules, una relació de competència entre dues criatures implica que cadascuna se'n beneficia perjudicant l'altra. El terme també pot fer referència a les diferents aptituds que es posseeixen per a l'exercici d'una tasca específica, encara que aquest ús és menys freqüent i és degut a una traducció acrítica del terme anglès competence.

En economia, la noció de competència fa al·lusió a una situació pròpia d'un mercat on hi ha diversos oferents i demandants per a un bé o un servei determinat. Un mercat de competència perfecta és aquell on els diferents actors es veuen impossibilitats d'imposar preus pels seus propis mitjans; la relació entre tots aquests és la que estableix els valors. Per contra, un mercat amb distorsions és aquell on els preus no estan fixats per l'equilibri dels actors; per exemple, en un monopoli, l'existència d'un sol oferent fa que aquest tingui la potestat de fixar els preus que consideri més adients. Aquest és un cas on l'absència de competència perjudica el consumidor, que ha d'optar sempre pel mateix oferent i sota les seves condicions. Els oligopolis constitueixen un fenomen semblant, en el qual hi ha condicions fal·laces de competència, atès que almenys 2 presumptes competidors pugnen per un mercat determinat; no obstant això, són nombrosos els casos de real connivència entre aquests oferents, en la qual no hi ha competència genuïna.

D'altra banda, en ciències biològiques, el terme s'utilitza per referir-se a un tipus de relació interespecífica entre individus d'espècies diferents que necessiten accedir als mateixos recursos. Quan dues espècies diferents necessiten un recurs limitat i competeixen per aquest pot donar-se que l'una elimini l'altra. Aquest fenomen és molt important en el procés evolutiu, ja que pot eliminar per complet alguna de les espècies involucrades. Tot i això, també és factible que dues espècies amb la necessitat d'un mateix recurs puguin conviure sense eliminar-se. Ara bé, no sempre les relacions entre espècies són competitives; en alguns casos, almenys una espècie es beneficia de la proximitat d'una altra. En aquest cas, val destacar els processos de simbiosi (dues espècies obtenen beneficis mutus de la relació que els vincula), de comensalisme (una dels dos organismes involucrats se'n beneficia sense perjudici o avantatges per al restant integrant) o de parasitisme (un de els dos éssers vius és directament perjudicat per l'altre, que obté la totalitat dels beneficis de la relació).

En les relacions interpersonals, la competència també és moneda corrent. No obstant això, cal assenyalar que el progrés de la humanitat sempre va estar principalment fonamentat en la cooperació. S'ha formulat la hipòtesi de la “sana competència” per afavorir el desenvolupament de les persones; aquest és un concepte molt comú a la pràctica esportiva, en la qual, si bé s'enalteix la victòria moltes vegades, també és prudent assenyalar que el respecte per l'adversari i l'ànsia de competència constitueixen motivacions fabuloses que permet el creixement dels esportistes com a individus i com a grup.

Per tant, resulta simplista postular la competència com un fet positiu o negatiu per si mateix, ja que dependrà de l'enfocament que els participants o els reguladors ofereixin en termes del fenomen. Mentre que moltes vegades la competència és un veritable motor de creixement, en condicions de desigualtat extrema es pot comportar com un factor perjudicial que requereix regulació i control per evitar excessos.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found