ciència

definició d'estructuralisme

El estructuralisme és el nom que designa al sistema científic i al mètode que s'ocupa de l'estudi de les dades en el context al qual pertanyen, grups per exemple, ia més contempla i analitza les relacions que s'hi estableixen per després abocar-ne les conclusions; es tracta d'un mètode d'estudi i enfocament eminentment descriptiu.

Mètode científic que es fonamenta en la descripció a partir de l'estudi de la informació dels components del context analitzat

La importància que ostenta l'estructuralisme és tal que resulta ser una de les opcions més utilitzades per a analitzar la cultura, el llenguatge i fins i tot la societat d'una comunitat determinada.

Origen i aplicació en una varietat de ciències humanes

Està associat especialment a la filosofia però no sorgeix en aquest camp sinó en la lingüística, a instàncies del lingüista Ferdinand de Saussure com veurem més endavant, però és aplicat en un munt de ciències que tenen per objecte destudi a lhome, així que aviat es va erigir en un mètode adoptat per altres ciències per comprendre fenòmens psicològics, econòmics, antropològics, i per descomptat per analitzar qüestions filosòfiques.

En una cultura el significat es produeix i és transmès a partir de diversos fenòmens, pràctiques i activitats, que en aquell moment actuen com a vehicles de significat.

La idea base d‟aquesta doctrina s‟assenta sobre el concepte d‟estructura, considerat com la responsable d‟organitzar i ordenar una sèrie de fenòmens, més precisament de classificar-los.

Sosté que hi ha un conjunt de regles establertes a la comunitat, en els plànols polític, social, entre altres camps, que influiran en qualsevol valoració que es realitzi, mentre, aquesta situació comporta que els esdeveniments s'entenguin i prenguin sentit en aquest sistema estructural vigent i compartit pels integrants de la comunitat en qüestió i que serveix com a paràmetre per comprendre aquests fenòmens que se succeeixen.

D'alguna manera es podria dir que l'estructuralisme ens brinda una sèrie de patrons que la majoria coneix quant a la seva estructura, components, funcionaments, entre altres aspectes, sense importar el temps en què passen per ser analitzats conforme.

L'aportació estructuralista de Saussure a la lingüística

D'altra banda, ia instàncies de la Lingüística, l'estructuralisme és un moviment summament innovador que sorgeix a principis del segle XX i que ho té al lingüista suís Ferdinand de Saussure com a fundador i màxim referent.

La gran novetat que proposava Saussure era una nova concepció dels esdeveniments vinculats al llenguatge, concebent aquest com un sistema en el qual els diferents elements que el componen presenten una interrelació que esdevé en estructura.

A més, Saussure, va introduir dos conceptes certament importants, per una banda, la diacronia que s'ocupa dels canvis lingüístics esdevinguts a través del temps, en canvi, la sincronia, per la seva banda, s'interessa per la situació d'una llengua en un temps determinat deixant de banda el factor temps per a la seva anàlisi.

Mentrestant, respecte del signe, Saussure, en proposa l'estudi a través de la combinació de dos elements: el significat, que és la representació de la realitat, el concepte en si i el significant, que és la imatge mental dels sons que conformen un determinat signe.

Aplicació en economia, psicologia, informàtica

A instàncies de la economia, l'estructuralisme, resulta ser una teoria vinculada al desenvolupament econòmic, que proposa el menyscabament en matèria de comerç internacional seguint aquest esquema: centre industrial i perifèria agrícola, augmenta la distància entre països subdesenvolupats amb països desenvolupats.

La psicologia també va rebre la influència de l'estructuralisme a través del que es va conèixer com a psicologia estructural, una teoria que van desenvolupar Wilhelm Wundt i Edward Titchener, justament al segle XX, en ple apogeu d'aquest corrent.

L'objectiu d'aquest enfocament psicològic és poder analitzar l'experiència des del naixement de la persona fins a la vida adulta, és a dir, la suma total d'experiències viscudes en aquest lapse temporal, i en aquesta suma d'experiència es troben els elements que es vinculen entre si per a conformar experiències més complexes; i no oblida el medi ambient, estudiant també la vinculació de l'experiència amb aquest.

El mètode que va fer servir Wundt va ser la introspecció a partir de la indagació en els sentiments, les emocions, entre altres dades que aporten informació interior d'algú.

I a Informàtica es diu estructuralisme a la branca que s'ocupa d'estudiar la conformació de bases de dades de tall estructural.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found