esport

definició d'esport

A qui no li han preguntat mai allò de "practiques algun esport"?. L'esport en si és aquella activitat física exercida dins un joc o una competició de qualsevol tipus, la pràctica del qual està subjecta a unes normes específiques. Aquesta activitat física pot ser un simple entreteniment, una competició, un joc per plaer o un exercici físic i/o mental que ens serveixi per estar en forma o recuperar algun estat perdut. Com a dada dinterès, la pràctica de lesport sembla una activitat exclusivament humana, ja que no es registren activitats similars en altres formes de vida animal.

Si bé el component lúdic és present a l'aprenentatge dels cadells d'altres mamífers, només en els éssers humans es comprova el veritable sentit de l'activitat esportiva. Els biòlegs evolucionistes, fins i tot, sostenen que l'esport és el resultat de la transformació de les antigues estratègies de cacera dels nostres ancestres, ara innecessàries, per una altra forma d'activitat que permetia mantenir l'estat físic. Teoria interessant, sens dubte, però de demostració pràctica impossible. D'altra banda, la paraula esport no l'hem d'associar simple i exclusivament a esports físics. Concretament, el escacs està considerat un esport, en què l'activitat fonamental que es desenvolupa és la mental, no?

Si ens embarquem una mica a la història, expliquen que ja els xinesos, allà pel segle IV a.C practicaven activitats que podrien estar emmarcades dins dels termes del esport. Cal assenyalar la gimnàstica que es practicava en aquella època a Xina (potser per això hi són tan bons els xinesos, no?), o bé la natació, la javelina i la lluita dels antics egipcis. Però la base dels grans esports la trobem a la Grècia clàssica. D'aquí que els grecs creessin els Jocs Olímpics, per rendir culte a l'esport, i en especial, a l'home i al seu cos, com a màxima expressió de la força de la vida. La celebració dels Jocs adquiria una importància tal que, durant la seva realització, es posaven en pràctica armisticis transitoris a les freqüents guerres entre ciutats estat o amb potències estrangeres, de manera que no impedís l'activitat atlètica. Pel que fa als Jocs Olímpics moderns, iniciats a partir de 1896, se'ls considera la cita per excel·lència de l'esport actual. Se celebren cada 4 anys a una ciutat amfitriona designada amb anticipació. Així mateix, cada 4 anys (i separats per 2 anys respecte a aquests Jocs) es duen a terme les competències d'hivern per a esports com l'esquí i d'altres que se celebren sobre la neu. Les imminents cites corresponen a Sotxi (Rússia) per als Jocs d'Hivern 2014 i Rio de Janeiro (Brasil) per a les Olimpíades de 2016.

Avui dia, l‟esport es considera una pràctica fonamental per a la qualitat de vida de les persones. Qui més, qui menys, necessita una mica d'esport, ja sigui al nivell més alt, o bé un simple passeig a ritme ràpid, com els marxadors, per cuidar tant cos com ment. L'esport ha esdevingut, alhora, un dels grans models d'entreteniment de la societat. És gairebé impossible trobar un país al qual no se l'associï amb un esport en concret, com el futbol amb Anglaterra, el bàsquet amb Estats Units , el karate amb Japó, el taekwondo amb Corea, la capoeira amb Brasil, el tai-txi amb Xina, el rugbi amb Austràlia o Nova Zelanda i el pol amb Argentina, entre altres.

En aquest sentit, l‟esport en general, amb èmfasi en certes pràctiques d‟exercici aeròbic i anaeròbic, es consideren un veritable arsenal terapèutic. Són moltes les malalties cròniques en què la pràctica esportiva és un component cardinal del tractament. En aquest rubro se citen afeccions tan freqüents com l'obesitat, la síndrome metabòlica, el sobrepès, la hipertensió, la diabetis i nombroses reumatosis. D'altra banda, es recomana l'esport com a activitat a la teràpia de diferents alteracions de les funcions mentals superiors, com les neurosis, algunes psicopaties i el trastorn obsessiu compulsiu.

L'esport també és una arma poderosa en la rehabilitació de les persones amb capacitats diferents, no només per a aquells amb limitacions motrius, com els nens i adults amb paràlisi cerebral o amb seqüeles de lesions medul·lars i òssies, sinó també per a les persones amb síndrome de Down o altres anomalies cromosòmiques. Només cal observar l'extraordinari desplegament dels Jocs Paralímpics o dels campionats de futbol per a cecs per reconèixer el paper de l'esport com a eina d'integració i creixement de la personalitat i l'autoestima.

Per tant, res millor que fer una mica d'esport. El benestar i la salut en forma part fonamental, i mostra l'equilibri perfecte entre la part física i la mental. En totes les edats i condicions de salut, sempre hi ha l'espai adequat perquè l'esport es converteixi en un company diari, adreçat a optimitzar el ritme i la qualitat de vida de les persones que gaudeixen d'aquestes activitats en les seves expressions variades.