social

definició de disciplina

Perquè hi hagi un ordre en qualsevol àmbit de la societat cal que s'estableixin una sèrie de pautes i regles que determinin allò que està permès i allò que no. En altres paraules, una disciplina.

Comprèn la posada en pràctica d'una actuació ordenada i perseverant, amb vista a obtenir un bé o fi determinat, és a dir, per aconseguir un objectiu a la vida, qualsevol que ens proposem, per més perseverança o fortalesa que es tingui i que clar ajudarà a assolir-ho, resulta indispensable tenir o disposar d'un ordre personal que ens organitzi per assolir-ho d'una manera més concreta, prolix i sense fissures.

Això quant als trets generals del concepte, en tant, el concepte de disciplina és un terme àmpliament utilitzat en l'àmbit acadèmic i que en aquest context pren la denominació de disciplina escolar i es tracta del codi de conducta que hauran d'observar i complir tant alumnes com a mestres i que es troba disposat a qualsevol reglament escolar. L'escola -per ser un actor social que integra individus que provenen de diferents classes socials, experiències-, necessita un sistema organitzat de disciplina que garanteixi l'ordre i el bon funcionament.

Disciplina versus desordre

L'activitat escolar, el treball, l'estament militar o la circulació de vehicles tenen alguna cosa en comú, ja que en tots aquests àmbits hi ha normes disciplinàries que cal respectar per facilitar les relacions humanes i evitar possibles conflictes o situacions indesitjables. L'alternativa a la disciplina és, lògicament, el desordre, la incertesa i l'anarquia.

La persona que no respecta un sistema disciplinari crea una situació problemàtica que cal corregir d'alguna manera. Si és un nen petit a l'escola, probablement rebrà un càstig lleu per la seva indisciplina. Si es fa una activitat delictiva, la indisciplina es considera greu i pot conduir a la presó.

Per què es compleixen les normes disciplinàries?

Pel que fa a qualsevol sistema disciplinari hi caben dos plantejaments possibles. D'una banda, algú ho pot acatar perquè està convençut que és el seu deure i perquè considera que es tracta d'una cosa raonable. D'altra banda, algú ho pot complir no perquè cregui en el seu contingut o en la seva finalitat, sinó perquè tem algun tipus de sanció o càstig si no ho respecta.

Regles escrites i no escrites

En certes activitats s'han d'acatar una sèrie de normes específiques, en cas contrari cal assumir algun tipus de sanció disciplinària que està recollida en un document escrit. Això és el que passa amb les normes de trànsit, amb els reglaments esportius o amb el sistema legal en general.

Hi ha activitats en què no hi ha normes escrites, però fins i tot s'hi imposa un model de disciplina. Això és el que passa amb l'educació dels fills, ja que els pares no estableixen normes escrites, però han d'imposar pautes disciplinàries perquè els fills sàpiguen diferenciar el bé del mal.

Altres accepcions del terme

La paraula disciplina s'empra també per referir-se a algun subapartat d'una activitat general. En aquest sentit, l‟atletisme, l‟enginyeria, l‟art o la filosofia es divideixen en branques o disciplines específiques. D'altra banda, algunes pràctiques sexuals no convencionals són conegudes com a disciplines, tal com passa amb l'anomenada disciplina anglesa. Per acabar, es diu que una persona és disciplinada quan s'imposa a si mateix algun sistema de normes per organitzar amb eficàcia les seves activitats personals o professionals.