general

definició de diva

El concepte de diva comprèn des de figures excel·lents en àmbits artístics i culturals fins a personalitats arrogants que es pretenen col·locar sobre un pedestal.

A instàncies de la música clàssica, la diva és aquella cantant de renom que es destaca per posseir una veu excepcional.

Música clàssica: cantant de veu excepcional i carisma únic

Tot i que diva no sols suposa disposar d'una veu potent i correctament projectada sinó que també haurà d'estar acompanyada per un temperament fort. Mentrestant, el timbre que la diva tingui pot variar i oscil·lar entre qualitats com la bellesa, l'expressió i el carisma.

Cal destacar que també resulta transcendent la improvisació que l'artista atura per captivar i ser considerada per descomptat com una diva, és a dir, és imprescindible la virtuositat en matèria de veu, encara que també ho és la capacitat d'oferir, en determinats moments de l'espectacle , espontaneïtat i entreteniment al públic, la qual òbviament molt ben acollida serà.

És a dir, una diva en aquest sentit a més de cantar fantàsticament i captivar a través de les interpretacions vocals s'ha d'assumir també com una xou woman que els acosta un espectacle complet als seus espectadors.

La presència de la diva cobraria rellevància i presència a partir del segle XX i gràcies a una de les més fidels exponents, Maria Calles, qui va aconseguir reunir ambdues condicions esmentades línies a dalt: potent veu + destacada presència escènica.

Encara que, a partir de l'ús descrit anteriorment, esdevingué un segon ús del terme, que per aquests temps s'ha fet summament popular en el llenguatge corrent i aleshores, també començà a anomenar-se diva aquelles cantants propietàries d'un cabal de veu impressionant i d'un magnetisme avassallant, més enllà del gènere musical en què s'inscriguin.

I així és que Mariah Carey, Celine Dion, J. Lo., Madonna per nomenar algunes de les cantants d'avui que reuneixen les esmentades característiques, també són considerades dives.

S'aplica també a actors, actrius, esportistes, entre d'altres

Però també la paraula va transcendir a la música i llavors també anomenem dives a totes les artistes, ja siguin cantants, actrius, models o esportistes que destaquen per la seva qualitat i èxit.

La televisió també és un mitjà que sol generar i albergar diverses dives/us, que són reconeguts com a tals per l'èxit que disposen els programes que encapçalen, generalment xous.

Així mateix, el terme sol aplicar-se a algú que sobresurt o que resulta ser representatiu entre els seus parells. Per exemple, el metge especialista en cardiologia argentí René Favaloro va ser una figura dins la seva especialitat.

Sempre són les capacitats, o els descobriments que algú fa allò que els determinaran com a figura o divo/a d'un àmbit.

Aquell que sobresurt per la seva arrogància i alterneria

Alhora del seu significat positiu ens trobem també que la paraula ostenta un sentit negatiu que permet adonar-se de aquell que sobresurt per la seva arrogància, supèrbia i envaniment. “Després de l'ascens Laura creu que és una diva, ja no ve més esmorzar amb nosaltres.”

Moltes persones comunes i corrents, és a dir, que no són famoses, de sobte, per x situació aconsegueixen una millora en la seva posició social i llavors això fa que se'ls pugin els fums al capdavant, com es diu popularment, i llavors deixen de tenir un comportament humil i modest que els caracteritzava i destacava i passen a ser persones altives, arrogants, altives. Aquest canvi també inclou deixar de freqüentar els àmbits i la gent que solien visitar perquè ara al seu nou estatus consideren que no es troba a la seva altura.

Les persones que demostren aquest comportament causaran menyspreu en els seus antics amics i coneguts, que també decidiran no tenir-hi més contacte perquè no se senten còmodes amb la supèrbia amb què els tracta.

No és una cosa que passi sempre, però no és estrany trobar-se amb casos com el descripto, persones que de sobte ascendeixen a les feines i guanyen més diners, o que reben una herència i això genera que el seu poder adquisitiu millori notablement, i llavors, això els canvia el caràcter i es mostren distants i superiors respecte de les persones amb qui interactuaven abans.

Per descomptat que és una actitud condemnable i desagradable, però que no podem negar que és molt típica de l'ésser humà.

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found