ciència

definició de còncau

El terme còncau és un terme que s'utilitza tant en les matemàtiques (especialment la geometria) com en la física per fer referència a un tipus d'angle que es genera davant d'una corba i que suposa el costat intern de la mateixa, és a dir, on es genera la cavitat interna. L'oposat al còncau és el terme convex, el costat extern de la corba. Ambdós termes s'utilitzen normalment com a adjectius qualificatius i es poden fer servir per designar diferents elements o objectes en què es presenta aquest fenomen.

L'etimologia de la paraula còncau no és del tot clara ja que mentre se sosté que pot provenir del terme llatí cavus o cavitat, també s'estima que el terme grec kutos donaria cavitat. La idea del concepte de còncau és, en definitiva i independentment de la seva proveniència, la presència d'una cavitat que es fa visible quan una línia recta es transforma en una corba separant l'espai en dos semiplans: un intern i un altre extern a la corba.

Quan parlem de pla intern de la corba, estem fent referència a aquell pla que queda gairebé tancat per la corba mentre que l'extern serà el que estigui representat per tot allò exterior. Així, el pla intern es transformarà en un pla còncau perquè en no ser la corba una línia recta es generarà un desequilibri entre els dos plans i un tindrà una cavitat mentre que l'altre serà el que representi la curvatura del costat oposat. En aquest sentit, és important assenyalar que la paraula convex prové del llatí i significa portar a coll, per la qual cosa s'entén que la paraula representi al costat que sembla estar encorbat dels dos que pot generar una corba.

Ambdós conceptes teòrics i abstractes són aplicables a la realitat en un munt d'objectes on observem una curvatura i la generació d'aquests dos plans, per exemple, el costat còncau d'una lent.