general

definició de plànols

Quan es parla d'un pla, s'està fent referència a la superfície geomètrica que no té volum (és a dir, que és només bidimensional) i que té un nombre infinit de rectes i punts que el creuen de banda a banda.

Tot i això, quan el terme s'utilitza en plural, s'està parlant d'aquell material que és elaborat com una representació gràfica de superfícies de tipus diferent. Els plànols són especialment utilitzats en enginyeria, arquitectura i disseny ja que serveixen per a diagramar en una superfície plana altres superfícies que són regularment tridimensionals.

Quan es parla de plànols en sentit plural es fa referència llavors a aquestes formes de diagramar en una superfície bidimensional (en general paper, encara que també es fa en suports informàtics) diferents tipus d'estructures tridimensionals. En aquest sentit, els plànols arquitectònics o d'enginyeria passen a transformar-se en una mena de cartografia que té per objectiu posar de manera gràfica l'organització i la disposició dels elements que componen l'estructura per facilitar-ne la comprensió.

A diferència del que passa amb la cartografia de mapes, el pla d'enginyeria, disseny o arquitectura no requereix un sistema projectiu superior com sí que passa amb els mapes ja que aquests solen realitzar-se sobre espais relativament petits o delimitats. Alhora, no necessita ser sempre una representació exacta del que s'observa sinó una diagramació dels seus elements més importants, la ubicació dels mateixos i les connexions que puguin existir entre els uns i els altres. En molts casos, els plans de disseny poden ser creacions personals de lartista i no estar basats en la recreació dun espai ja existent.

Els plànols com a representació gràfica també poden ser plànols urbans, buscant en aquest cas diagramar els diferents espais d'una ciutat o poble. Això és especialment utilitzat per al turisme, com també per al planejament urbà i la posada en marxa de les obres públiques.

Altres usos del terme

Si bé els exposats línies a dalt són els usos del terme més estesos, o són els que primerament pensem quan sorgeix aquest terme, també hi ha altres usos recurrents del mateix en la llengua, tal és el cas d'aquell que refereix quin pla és allò que es caracteritza per ser llis i pla, és a dir, que no presenta una duplicitat o relleus a la seva superfície, sinó que resulta ser bé semblant.

D'altra banda, es fa servir moltíssim el concepte en la llengua col·loquial com a sinònim de punt de vista, és a dir, el punt de vista des del qual s'analitza un esdeveniment o una qüestió. Des del pla en què analitzes la qüestió de l'atur no estic gens d'acord.

En anatomia, també ens trobem amb una referència per a aquesta paraula, perquè el pla anatòmic implica les diverses parts en què es divideix el cos humà i que permeten la seva anàlisi més detallada i la identificació més senzilla d'estructures que el componen, ja sigui tant a nivell extern i intern. En dividir el cos en diversos plans es fa més senzill el coneixement de cada part. Entre ells hi ha: el pla sagital, pla frontal, pla horitzontal i pla transvers.

I al cinema ia la tevé, la utilització de la paraula pla s'hagi a l'ordre del dia ja que està vinculada amb la presa amb la qual una càmera capta una persona o una situació que es presenta en escena. Fins i tot, el tema del pla sol suscitar controvèrsies entre artistes i directors de càmeres com a conseqüència que moltes vegades els primers consideren que determinats plans no els afavoreixen i aleshores discuteixen sobre això amb el director, que és l'encarregat de marcar els plànols.