comunicació

definició de vinyeta

El requadre en què apareix un dibuix on s'explica una història és conegut com a vinyeta. Així, la vinyeta és un format de la narrativa gràfica on es combinen dos elements: la representació d'un dibuix i un text explicatiu. La persona que realitza aquest tipus de creacions és coneguda com a vinyetista, però també s'utilitzen altres termes, com ara dibuixant gràfic, caricaturista o il·lustrador.

Pel que fa a l'origen del terme, cal situar-lo a l'Edat Mitjana a França. Aleshores, els copistes i amanuencs decoraven alguns apartats dels llibres amb dibuixos en què apareixien raïms i vinyes i aquest element ornamental era conegut amb la paraula vignette, que vol dir vinyeta.

Les històries que s'expliquen en aquest format presenten dues possibilitats

1) un dibuixant que alhora és el narrador d'una història i

2) un dibuixant i un narrador per separat que fan un treball creatiu conjunt.

En qualsevol cas, la vinyeta cal situar-la a la tradició periodística, així com a la cultura del còmic.

A l'humorisme gràfic

A la majoria de diaris hi ha almenys una secció dedicada a l'humorisme gràfic. El creador presenta una petita història relacionada amb l'actualitat en una vinyeta. Pel que fa al contingut, no ha de ser necessàriament humorístic, però normalment hi ha un element d'ironia i de crítica social. És un format adreçat al públic adult i amb la intenció d'oferir un punt de vista atípic de la realitat.

Les vinyetes de l?humorisme gràfic dels diaris poden tenir altres plantejaments. Així, algunes van dirigides al públic infantil, d'altres tenen un contingut picant o estan relacionades amb l'esport. Independentment de la seva temàtica, les vinyetes periodístiques poden presentar-se en una única il·lustració o també en diverses i en aquest darrer cas s'anomenen tires còmiques.

A la cultura del còmic

El còmic té dos antecedents històrics. A l'antiguitat ja hi havia il·lustracions que explicaven una petita història, els jeroglífics egipcis. Al món medieval es troba igualment un altre precedent, els retaules medievals. Tant l'un com l'altre es poden entendre com les primeres vinyetes.

A partir del segle XVlll es va iniciar la tradició de la premsa escrita, a la qual es van començar a incorporar dibuixos en què es contaven històries sobre la realitat. Al segle XX va sorgir a Europa i Amèrica una nova publicació, el còmic. El terme que inicialment es va utilitzar va ser el de còmic-strip i amb el pas del temps es van convertir en un fenomen de masses.

Als seus orígens, aquestes publicacions anaven dirigides al públic infantil i juvenil i s'abordaven històries de superherois, però a poc a poc van anar apareixent publicacions per a tots els públics i amb temàtiques diverses (política, social, eròtica, etc). Si bé els continguts del còmic es poden analitzar des de tota mena de perspectives, hi ha un element que s'ha mantingut, l'ús de la vinyeta.

Fotos: Fotolia - Ratoca / macrovector