general

definició de moviment

El moviment, per a la mecànica, és un fenomen físic que implica el canvi de posició d'un cos que està immers en un conjunt o sistema i serà aquesta modificació de posició, respecte de la resta dels cossos, cosa que serveixi de referència per notar aquest canvi i això és gràcies al fet que tot moviment d'un cos deixa una trajectòria.

El moviment sempre és un canvi de posició respecte del temps. Per tant, no és possible definir el moviment si no ho fa en un context definit, tant en termes de l'espai com del marc temporal.

Si bé resulta cridaner, no és el mateix parlar de moviment i de desplaçament, ja que un cos pot canviar de posició sense desplaçar-se de la seva situació en el context general. Un exemple està donat per lactivitat del cor, la qual constitueix un moviment sense desplaçament associat.

Mentrestant, la física, que és la fidel estudiosa d'aquest fenomen, té dues disciplines internes que es dediquen, per separat, a aprofundir en aquest tema del moviment. D'una banda està la cinemàtica, que s'ocupa d'estudiar el moviment en si mateix; per altra banda, es descriu a la dinàmica, que s'ocupa de les causes que motiven els moviments.

La cinemàtica, aleshores, estudia les lleis del moviment dels cossos a través d'un sistema de coordenades. Se centra en l‟observació de la trajectòria del moviment i sempre ho fa en funció del temps. La velocitat (ritme que canvia la posició) i l'acceleració (ritme amb què canvia la velocitat) seran les dues quantitats que permetran descobrir com canvia la posició en funció del temps. Per aquest motiu, la velocitat s'expressa en unitats de distància en relació amb mesures de temps (quilòmetres/hora, metres/segon, entre les més conegudes). En canvi, l'acceleració es defineix en unitats de velocitat amb relació a aquestes mesures de temps (metres/segon/segon, o com es prefereix en física, metres/segons al quadrat). Val a destacar que la gravetat exercida pels cossos és també una forma d'acceleració i explica gran part de certs moviments estandarditzats, com ara la caiguda lliure o el tir vertical.

El cos o partícula pot observar els tipus de moviment següents: rectilini uniforme, rectilini uniformement accelerat, circular uniforme, parabòlic i l'harmònic simple. Les variables associades amb cadascuna d'aquestes accions depenen del marc en què es realitza aquest moviment. Així, a més de la distància i el temps, en alguns casos es requereix la incorporació a l'anàlisi d'angles, funcions trigonomètriques, paràmetres externs i altres expressions matemàtiques de més complexitat.

I reprenent, la dinàmica s?ocupa del que no s?ocupa la cinemàtica, que és dels factors que causen el moviment; amb aquesta finalitat, utilitza les equacions per determinar què mobilitza els cossos. La dinàmica ha estat la ciència mare que ha donat pas a la mecànica tradicional i que possibilita des de la construcció d´una bicicleta fins als viatges espacials moderns.

Però tot aquest vast coneixement en l'estudi del moviment que els vam exposar a dalt, sens dubte, també és degut als grans estudiosos que des del segle XVII, aproximadament, ja estaven fent assajos i proves per avançar en aquest tòpic. Entre ells hi ha el físic, astrònom i matemàtic Galileu Galilei, qui va estudiar la caiguda lliure dels cossos i de les partícules en plans inclinats. El van seguir Pierre Varignon, avançant en la noció d'acceleració i ja al segle XX, Albert Einstein, va portar més coneixements al tema amb la teoria de la relativitat. La gran aportació d'aquest notable físic alemany ha estat concebre que només hi ha una variable absoluta a l'univers conegut, la qual es tracta, justament, d'un paràmetre cinemàtic: la velocitat i la llum, que és igual en el buit en la totalitat del cosmos. Aquest valor s'ha estimat al voltant de 300.000 quilòmetres per segon. Les altres variables definides a la cinemàtica i la dinàmica són relatives a aquest paràmetre únic, el qual es reconeix com a paradigma per definir al moviment i comprendre les seves lleis, les quals no semblen diferir a la vida quotidiana i als grans centres d'avaluació científica de la nostra civilització tecnològica.