esport

definició de força

La força és la magnitud vectorial per la qual un cos es pot deformar, modificar-ne la velocitat o bé posar-se en moviment superant un estat d'inèrcia i immobilitat. Bàsicament el poder o la influència de la força se centra en la capacitat de modificar l'estat de moviment o de repòs que ja té un cos x.

Si bé Arquimedes, o Galileu Galilei per l'altra banda, van ser els primers a experimentar i formular les primeres apreciacions sobre la força, serà Isaac Newton qui formuli matemàticament la millor definició de força i la que predomina fins als nostres dies.

Hi ha quatre forces fonamentals de l'univers, la gravitatòria, l'electromagnètica, la interacció nuclear forta i la interacció nuclear feble.

La primera és la força d'atracció que exerceix una massa per sobre una altra i afecta tots els cossos sense excepció. La segona i com la seva denominació ens proposa, és la que afecta els cossos elèctricament carregats, aquesta té molt a veure en les transformacions físiques i químiques dels àtoms i molècules i pot tenir un sentit atractiu i un altre de repulsiu. La nuclear forta és per la qual es mantenen units els nuclis atòmics i finalment la nuclear feble té com a resultat la desintegració beta dels neutrons.

Però lluny dels neutrons, protons o electrons, la força, és a més una de les qualitats físiques més preuades a l'ambient esportiu, ja que per a la realització de qualsevol moviment, desplaçar-nos a l'espai, moure, aixecar o empènyer objectes, necessitem de la beneïda força.

Així mateix, ia la nostra postura exigeix ​​una força perquè altrament no venceríem a la gravetat i cauríem al pis indefectiblement.

En qualsevol activitat esportiva que es desplega i segons el que expliquen els estudiosos de la matèria, hi ha dos tipus de força, l'estàtica i la dinàmica. A la primera s'exerceix tensió sobre una resistència sense que hi hagi desplaçament ia la segona en vèncer o desplaçar la resistència, el múscul es desplaça.

Mentrestant, també diuen que la força pot ser màxima, quan es mobilitza una càrrega màxima independentment del temps que s'usa per fer-ho (aixecament de pesos), força resistència que és l'aplicació d'una força que no arriba al màxim durant un temps prolongat (rem) i finalment ens trobem amb l'explosiva, que és la capacitat de mobilitzar una càrrega no màxima en el menor temps possible (llançaments de discos per exemple).

D'acord amb el Sistema Internacional d'Unitats és el newton, en homenatge justament a un dels que més va aportar en aquest sentit, el nom amb què es denomina la unitat de mesura de la força. Se la simbolitza amb la lletra N majúscula.

Altres usos de la paraula

Cal destacar que en el nostre idioma la paraula força també disposa d'altres usos estesos que d'alguna manera estan vinculats a la referència exposada línies a dalt.

Quan algú disposa de vigor i robustesa per desplaçar algun objecte o element pesant de lloc, o si no n'hi ha quan demostra aquestes mateixes qualitats però amb vista a superar un obstacle i aconseguir concretar un fi es parlarà en termes de força. En aquest darrer cas estem davant del que podríem considerar com a força psíquica i que és tan important i determinant moltes vegades a l'hora de superar problemes o aconseguir complir projectes. És a dir, es dirà que gràcies a aquesta força és que va aconseguir moure l'objecte o aconseguir la meta.

També, la paraula força permet adonar de la intensitat que presenta alguna cosa, per exemple, el crit o el plor d'algú va tenir una força increïble.

Així mateix, la paraula força està associada a qüestions com ara ser el poder, l'autoritat, especialment perquè una autoritat legítima té la força per obligar els qui dirigeix ​​que compleixin les normes vigents.

D'altra banda, en matèria de violència física també entra en joc sempre la qüestió de la força, perquè quan es materialitza la violència és perquè algú estarà imposant la seva força a un altre que per contra en matèria de mesura de forces és més feble i en conseqüència serà qui perdi a la contesa.

I per la seva banda, el concepte de força de treball, àmpliament aplicat a instàncies de la Sociologia, anomena aquelles condicions físiques i psíquiques que mostra un individu i que les posa en acció quan cal dur a terme un treball determinat. El concepte va ser creat i estès pel filòsof alemany Karl Marx a una de les seves màximes obres, El Capital, editat l'any 1867.