general

definició de codi

Hi ha molts tipus de codis i això depèn del context on s'inclou aquest terme. En general, el codi és un sistema de signes i/o símbols que requereixen un entrenament o aprenentatge per part de l'usuari per poder ser emprats correctament.

A la teoria de la comunicació i de la informació, el codi és l'element integrant d'un sistema comunicatiu que dóna forma o quina xifra al missatge que pretén ser transmès. Típicament, en una comunicació verbal, el codi és l'idioma, com ara l'espanyol, l'anglès o el francès. Però en altres tipus de comunicació o dintercanvi de missatges, el codi adquireix altres formes, per exemple, en una transmissió telegràfica sutilitza el codi Morse. Perquè la comunicació funcioni, les dues parts –emissor i receptor– han de conèixer el codi. En alguns models de més complexitat, aquesta dualitat d'emissor i receptor adquireix una forma bidireccional, és a dir, l'emissor es pot convertir en receptor i viceversa. Un component que adquireix gran importància sol ser el descodificador, que, en cas que el codi no sigui compartit per l'emissor i el receptor, s'encarrega de convertir-lo per a una millor comprensió de tots dos. Per exemple, en una dissertació brindada en castellà (emissor) davant d'un grup de persones que no parlen l'idioma (receptors), l'intèrpret o el traductor és qui oficia de descodificador.

Però hi ha altres tipus de codis i altres escenaris on un codi pot ser emprat.

Per exemple, a l'àrea social, es parla de codi com un conjunt ordenat i sistematitzat de normes que tenen lloc sovint en l'àmbit de la llei i el dret, com ara el Codi Penal o el Codi Civil.

Altres casos de codis socials poden ser a nivell informal, com ara un codi de conducta o de vestimenta que es respecta en certs àmbits. Si bé no tots els codis socials tenen un marc legal, molts són respectats tradicionalment, és a dir, no cal una versió escrita, sinó que la sola pràctica és suficient perquè el codi sigui considerat com a tal.

També es parla de codi a l'entorn informàtic. El codi binari, per cas, és aquell en què es basa el comportament dels ordinadors i que consta de combinacions de dos elements - 0 i 1 - per codificar i transmetre informació. Aquest fonament de la transmissió d'informació (zeros i uns, equivalents a "no" i "sí") ha adquirit després més complexitat, amb la creació dels codis octal (vuit dígits, del zero al set) i hexadecimal (setze dígits, del zero al nou de la "A" a la "F")

Finalment, un altre tipus molt comú de codi és el genètic en la biologia. Es tracta d'una codificació científica que identifica el diferent tipus d'informació que cada ésser humà té al seu organisme. Aquest codi, potser un dels més complexos que hi ha a la natura, es fonamenta en l'ADN (àcid desoxirribonucleic), una molècula present a totes les cèl·lules dels organismes vius. L'ADN inclou 4 nucleòtids o unitats fonamentals (adenina, guanidina, citosina i timidina), les quals, ordenades en forma específica, permet definir tota la seqüència de gens de cada ésser vivent, des d'un simple bacteri fins a organismes superiors com els éssers humans.

Per tant, tant en les ciències naturals com en les relacions socials, els codis formen part del que és quotidià, des dels aspectes més senzills del llenguatge de cada dia fins a la increïble complexitat de la genètica.