social

definició d'epistemologia

L'epistemologia és la ciència que estudia el coneixement humà i la manera com l'individu actua per desenvolupar les seves estructures de pensament. El treball de l'epistemologia és ampli i es relaciona també amb les justificacions que l'ésser humà pot trobar a les seves creences i tipus de coneixement, estudiant no només les seves metodologies sinó també les causes, els objectius i els elements intrínsecs. L'epistemologia és considerada una de les branques de la filosofia.

El terme 'epistemologia' prové del grec, significant 'episteme' coneixement i 'logos' ciència o estudi. D'aquesta manera, el nom etimològic estableix que la ciència epistemològica versarà sobre l'anàlisi del coneixement, especialment pel que fa al coneixement científic, aquell que compta amb un objecte d'estudi definit, amb mètodes i recursos mesurables, amb estructures d'anàlisi i de generació dhipòtesis.

L'interès de l'ésser humà pel coneixement ha existit des que aquest va poder tenir ús de la raó i generar-hi avenços tecnològics, culturals, polítics, socials, econòmics i de tota mena. Aquí és on s'ha construït aleshores l'interès per entendre com l'ésser humà arriba a conèixer allò que l'envolta, ja sigui això un producte de la natura o un producte de la seva pròpia creació. Qüestions com ara la naturalesa del coneixement, l'adquisició del mateix, sobre la seva necessitat i sobre el seu desenvolupament permanent en la història de la Humanitat són essencials per a l'epistemologia. Per als antics grecs, la recerca del coneixement significava la cerca de la felicitat i de la satisfacció total de l'ésser humà.

En aquest sentit, l'epistemologia ha treballat des dels seus inicis amb els elements com ara el coneixement però a més amb les nocions de veritat, creença i justificació ja que totes es troben estrictament vinculades amb la generació de coneixement.