ciència

definició de pneumonologia

La pneumonologia és una branca de la medicina que s'encarrega de l'estudi, el diagnòstic, la prevenció i el tractament de les diverses malalties que afecten tant els pulmons com l'arbre traqueobronquial. El metge que exerceix la pneumonologia és el metge pneumonòleg.

Principals afeccions que competeixen a la pneumonologia

Trastorns de l'arbre traqueobronquial. La tràquea i els bronquis són conductes encarregats de permetre el pas de l'aire entre els pulmons i les vies aèries superiors. Aquests conductes són seient de trastorns que poden comprometre la ventilació i, per tant, afectar l'oxigenació dels teixits, aquests comprenen infeccions com la traqueïtis, bronquitis agudes i bronquitis cròniques, fenòmens d'hipersensibilitat com l'asma bronquial i els tumors d'aquestes estructures.

Trastorns pulmonars. El pulmó és un òrgan doble, té una consistència esponjosa ja que el seu interior es troba format per una sèrie de petits sacs microscòpics les parets dels quals contenen un gran nombre de capil·lars que entren en contacte amb l'aire, permetent així que el diòxid de carboni passi de la sang a l'alveol ia l'oxigen des de l'alveol a la sang. Els pulmons són seient de diversos trastorns que abasten les infeccions com la pneumònia, vessaments de líquid a les pleures que és la membrana que recobreix la part externa del pulmó, les fibrosi pulmonars, l'EBPOC (malaltia broncopulmonar obstructiva crònica), emfisema pulmonar càncer de pulmó.

Estudis complementaris de l´especialitat

Els pacients amb trastorns respiratoris solen presentar símptomes com ara tos, expectoració, dificultat respiratòria i dolor toràcic. Davant d'aquests símptomes el metge porta a terme una avaluació clínica enfocada a l'observació, palpació, percussió i auscultació del tòrax a la recerca de signes patològics.

Moltes vegades és necessari complementar aquesta avaluació amb estudis que permetin visualitzar millor l'arbre traqueobronquial així com avaluar-ne el funcionament, aquests estudis abasten:

Radiografia de Tòrax.

Per anys aquest va ser l'estudi per excel·lència per complementar l'avaluació pulmonar, els estudis radiològics permeten identificar lesions com la col·lecció de líquids producte d'infeccions, signes d'atrapament d'aire que orienten la presència d'asma bronquial, canvis compatibles amb l'emfisema pulmonar fins i tot lesions nodulars pròpies de malalties com la tuberculosi i el càncer pulmonar.

Tomografia de Tòrax.

La tomografia és una eina diagnòstica de més recent aparició que brinda imatges més definides dels teixits tous amb la qual cosa s'aconsegueix una definició millor d'aquestes estructures i de les diverses lesions. Permet visualitzar també estructures ubicades a nivell del mediastí, que és el compartiment que s'ubica entre tots dos pulmons i que pot ser seient de ganglis patològics.

Espirometria.

L'espirometria és un estudi que permet avaluar el funcionament pulmonar, quan es troba alterat pot manifestar-se per patrons restrictius o obstructius, per això se li demana al pacient que bufi un filtre connectat a un equip que registra en patró de flux d'aire en una gràfica que haurà de ser interpretada.

Broncoscòpia.

Aquest estudi consisteix en la introducció d'una fibra òptica a la via aèria per visualitzar-la millor, permet a més dur a terme presa de mostres per a cultius i exàmens citològics, així com portar procediments com biòpsies.

Imatge: iStock - gpointstudio / Eraxion

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found