història

definició d'animisme

El concepte d'animisme significa, en general, que tot a la Natura té vida i, per tant, està animat. Aquesta creença suposa dotar la naturalesa d‟una ànima, d‟una entitat espiritual.

L'animisme té un component religiós i els estudiosos d'aquesta concepció consideren que les religions primitives tenien un sentit animista marcat, ja que les diferents forces de la naturalesa tenien la seva pròpia ànima.

El principal teòric de l'animisme va ser el britànic Edward Burnett Tylor (1832-1917). Aquest pensador va estudiar la mentalitat dels pobles primitius ia partir de les reflexions va encunyar el concepte d'animisme. Segons el plantejament animista, tots els éssers vius es formen per la intervenció d'una força espiritual i el desenvolupament de la cultura humana té com a origen la creença a l'espiritualitat de la natura.

Trets principals de l'animisme

El concepte d'animisme ve del terme en llatí anima, que vol dir ànima.

Tots els individus tenen una ànima individual, la qual té una existència més enllà de la mort.

L'animisme suposa que l'ànima és el principi de tot allò orgànic i és la causa última de tots els moviments corporals.

La idea d´animisme està estretament relacionada amb el concepte de vitalisme. Cal no oblidar que des de l'antiguitat alguns filòsofs van reflexionar sobre conceptes com a principi originari o força vital, donant a entendre que allò orgànic (la vida en el seu conjunt) depenia d'una força superior dominant.

Algunes doctrines animistes defensen la idea que el món té una ànima que connecta tots els éssers vius i el conjunt de fenòmens naturals

Els pobles primitius que practiquen alguna forma d'animisme expressen les seves creences a través de la bruixeria, els encanteris, la màgia i les diferents supersticions. Aquestes pràctiques s'oposen a una mentalitat científica i estrictament racional.

L'animisme com a conjunt de creences és present en alguns plantejaments mèdics, segons els quals la vida és més que un conjunt de reaccions químiques, ja que les transformacions de la matèria depenen de l'activitat vital de l'ànima.

L'animisme té una dimensió filosòfica i religiosa que influeix en la manera d'entendre l'ésser humà. Com a plantejament intel·lectual, l'animisme és criticat per visions materialistes, per postures atees o agnòstiques i en general per la majoria de postulats científics.

Fotos: iStock - Christine Glade / Dmitry Berkut

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found