Gràcies a Charles Darwin coneixem el mecanisme de funcionament de la natura: la Selecció Natural. La idea consisteix que l'ésser viu que sobreviu és el que s'adapta millor al seu medi ambient. Entre els animals, uns són depredadors (també anomenats predadors) i uns altres són preses. Tots ells interactuen.
La característica principal d'un animal depredador és que caça per tal d'alimentar-se. Per això, utilitza les seves millors qualitats, principalment la seva rapidesa i força més grans.
Els animals es relacionen entre si en un hàbitat concret i formen una cadena d'alimentació. Un exemple pot ser aclaridor: la pastura, el nyu i el lleó. El nyu s'alimenta de pastura i el lleó caça el nyu. En aquest cas el lleó és el depredador. S'alimenta de la carn de la presa i en fer-ho manté l'equilibri de l'ecosistema on viu. En aquest cas, el lleó no té cap altre depredador que l'amenaci. Hi ha casos en què el depredador és alhora una presa d'un altre animal. Per exemple, un escurçó mata un ratolí i alhora és matat per una àguila.
L'animal depredador s'alimenta de les preses i aquestes per evitar-ho han desenvolupat, a través de la selecció natural, algun tipus de defensa (substàncies tòxiques o el camuflatge). Per aquest motiu, els depredadors fan servir algunes estratègies per ser més eficaces. De fet, alguns cacen en grup, com és el cas de les hienes. Hi ha casos, com el llop, en què la tècnica utilitzada és la persecució de les preses. Aquest tipus de mecanismes són dins de la lluita per la supervivència.
Els depredadors també tenen una amenaça, la intervenció de l'home. Això pot succeir en diverses circumstàncies: per protegir els animals domèstics (el llop és una amenaça per als ramats), en la caça de grans mamífers (tigre, lleó o rinoceront) o per aconseguir una major superfície de terres cultivades. Per això els grans depredadors del regne animal estan en perill d'extinció. Aquesta situació ja ha provocat la desaparició d'algunes espècies (el tigre de Tasmània o el Quagga, una mena de zebra). La llista de depredadors amb un alt risc d'extinció és força llarga: el linx ibèric, l'ànec blau, el tigre de Bengala, el lleopard ennuvolat, el dingo salvatge d'Austràlia, etc.
La situació d'alt risc d'extinció (especialment entre els depredadors) està provocant una reacció als col·lectius que protegeixen els animals. Hi ha associacions que intenten conscienciar la societat perquè col·laborin en la seva preservació.