general

definició de sortir

La paraula sortir és un terme que fem servir estesament en el nostre idioma i que presta diverses referències.

Quan algú passa dun espai interior a un exterior es parlarà en termes de sortir-ne. He de sortir i realment fa molt fred al carrer.

D'altra banda, quan alguna cosa resulta desencaixada del lloc on es trobava ho expressem amb la paraula sortir. Se m'acaba de sortir una ungla postissa per la força enorme que vaig fer aixecant la cadira.

També, quan les persones partim d'un lloc geogràfic cap a un altre diem que sortim. Així: Joan ha de marxar demà passat a Londres per feina.

Un altre ús que us donem recurrentment en el llenguatge corrent és per indicar passeig, distracció, entreteniment. Ahir vaig sortir a sopar i ballar amb les meves amigues i la vaig passar genial.

Però així mateix ens trobem amb un ús que no té tant de positiu com el recent esmentat, perquè sortir pot expressar el haver-se desempallegat d'una situació perillosa. Vaig haver de sortir de la situació vergonyosa amb la meva ex, dient-li que la Laura, la meva companyia, era només una companya de treball.

En matèria de relacions amoroses, la paraula sortir és usada per indicar que es manté una relació damor amb tal o qual. Vaig començar a sortir amb el cosí de la Laura.

D'altra banda, fem servir el terme per expressar que un individu s'assembla, s'assembla força a un altre. No hi ha dubtes que Joan va sortir a la seva mare, té el mateix nas.

I altres usos freqüents que li atribuïm al terme són: quan un líquid sobrepassa els límits de la contenció (se'm va sortir tot el dolç del flascó); la desembocadura que té alguna cosa (podeu sortir per l'altre carrer); quan es fa bé una cosa (els dibuixos sobre tela és el que et surt millor); quan una situació culmina bé o si no n'hi ha malament (el meu avi va sortir bé de l'operació); quan volem informar el valor que presenta alguna cosa (aquesta jaqueta surt moltíssims diners, no la puc pagar).

Entre els sinònims de la paraula, que són molts, es destaca sens dubte el de costar i la paraula que s'hi oposa és la venir.