ciència

ciències auxiliars - definició, concepte i què és

Les disciplines científiques poden necessitar altres sabers complementaris de caràcter científic. Aquests altres sabers són coneguts com a ciències auxiliars. La seva funció és donar suport i complementar una ciència concreta, és a dir, aportar una dimensió instrumental.

El paper de les ciències auxiliars en el conjunt del saber

En general totes les ciències recorren a altres ciències auxiliars. Això és el que passa amb les diferents branques de la biologia, una ciència que serveix de disciplines auxiliars com l'estadística, la informàtica o la taxonomia.

A l'esfera de la física, algunes ciències tenen igualment un caràcter auxiliar. És el que passa amb les matemàtiques, la biologia o l'estadística.

El dret té un caràcter científic i en el desenvolupament del mateix cal recórrer a disciplines jurídiques complementàries, com ara l'antropologia criminal o la medicina legal.

L'astronomia necessita dues ciències auxiliars, la física i la matemàtica. Alhora, la física també se serveix d'altres coneixements, com la química o la biologia.

Si pensem en el conjunt de les ciències, hi ha certes disciplines científiques que es caracteritzen per la condició d'eina auxiliar, com ara la lògica, la matemàtica o la computació. Aquestes tres disciplines són ciències auxiliars (també considerades com a ciències formals) en el sentit que els seus postulats són aplicables a qualsevol àmbit científic.

Les ciències auxiliars de la història

La història com a ciència té com a objectiu conèixer algun aspecte relacionat amb el passat. Per aconseguir aquest propòsit, els historiadors necessiten recórrer a ciències auxiliars molt diverses. Si un historiador vol conèixer el context en què es va produir el descobriment d'Amèrica, caldrà familiaritzar-se amb la cartografia, la ciència que estudia els mapes i cartes de navegació.

En investigar sobre l'Imperi Romà, l'historiador haurà de tenir molt present el dret romà. Aquests exemples ens permeten recordar que la història és una ciència general i que necessita instruments científics específics i més especialitzats.

La història té un ampli ventall de ciències auxiliars, com ara l'heràldica, la genealogia, la numismàtica, l'arxivística o la papirologia

Cal tenir en compte que el coneixement d'una etapa de la història només es pot assolir amb una perspectiva interdisciplinària. En altres paraules, diverses disciplines han de convergir amb les diferents aportacions perquè sigui possible oferir una explicació sobre el que va passar en el passat.

Es poden entendre les ciències auxiliars de la història en un doble sentit: com a àrees d'estudi al servei de l'historiador i, paral·lelament, com a ciència autònoma que pot ser estudiada al marge de la seva utilitat hipotètica com a eina històrica.

Fotos: iStock - MilosStankovic / 7activestudio

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found