general

definició d'àvid

L'adjectiu àvid o àvida expressa el desig intens per alguna cosa. Així, si diem “el meu cap està àvid de diners” o “l'equip està àvid de victòries” estem indicant que tant el cap com l'equip tenen un fort desig. Aquesta intensitat és comparable a l'excitació per assolir un objectiu. Diem que estem àvids pel que fa a alguna cosa quan tenim un impuls irrefrenable que ens empeny cap a allò que volem aconseguir.

L'adjectiu àvid es correspon amb la substantiva avidesa, que és un sentiment similar a l'ambició, a la passió oa la voracitat. La idea contrària a l'avidesa seria, doncs, la indiferència, l'apatia, el desànim o el desinterès. Així, l'avidesa i la indiferència serien dos conceptes antagònics.

Quan utilitzem l'expressió “estic àvid de…” estem indicant que tenim moltes ganes de fer alguna cosa, ja sigui menjar, jugar, ballar o qualsevol altra activitat

En utilitzar l'adjectiu àvid estem dient que la nostra apetència és especialment intensa i molt poc corrent. Si algú no ha menjat durant tot un dia, quan arribi la nit segurament estarà avis de portar-se a la boca algun aliment.

En el llenguatge romàntic, àvid i avidesa es fan servir per manifestar que el sentiment d'amor és intens i passional. Daltra banda, quan una persona té un gran interès per aprendre està àvid de coneixement. Si algú té una gran afició per a la lectura, també podrà dir que és un àvid lector. Aquests exemples posen en relleu que l'adjectiu àvid està relacionat amb inclinacions o passions que es poden considerar fora del normal quant a la seva intensitat.

L'origen del terme i una reflexió sobre aquest

Ve del llatí avidus, que podríem traduir com a ansiós o amb gran ambició. Si pensem en el sentiment d'ambició o de desig intens, estem davant d'un concepte amb dues cares: la passió.

Sentir una passió per alguna cosa és una manera de lliurar-nos anímicament a allò que desitgem, ja sigui una persona, un objectiu o una afició.

No obstant això, si la passió o el desig és descontrolat això condueix a situacions problemàtiques, tal com passa a les addiccions. Aquesta dualitat de les passions ha estat motiu d‟anàlisi per part d‟alguns filòsofs.

En aquest sentit, Aristòtil recomanava que la passió estigués sotmesa a la recomanació del terme mitjà com a fórmula idònia, de manera que moralment l'actitud correcta seria trobar l'equilibri raonable entre l'ansietat i l'apatia.

Fotos: iStock - 101dalmatians / Jaume Ribera

$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found