comunicació

definició de reporti

En el nostre idioma el concepte de reporti s'utilitza per designar ja sigui a un informe oa una notícia. Per cas és que és un terme dús habitual en diverses àrees com ser lempresa, la ciència, la investigació i en els mitjans de comunicació massiva.

Aleshores, el reporte és aquell document que es farà servir quan es vulgui informar o donar notícia sobre una determinada qüestió. Pot emprar-se internament dins d'una empresa, per exemple, entre caps d'àrea amb destinació al gerent general per donar-li una idea acabada del funcionament de cada sector, també pot ser usat en un establiment educatiu, pels professors, per adonar de com es va dur a terme una determinada qüestió, i ni parlar del seu ús a ràdio, televisió o premsa gràfica per informar sobre un fet o esdeveniment que genera interès públic perquè afecta els interessos d'una gran part del públic. És a dir, amb això volem reafirmar que en molts àmbits se sol fer servir al reporti per informar sobre els diferents assumptes d'interès.

Pel que fa a les seves característiques, el reporti pot aparèixer imprès, en format digital, o en el seu defecte audiovisual, depenent això del medi o àrea en què circuli, encara que, bàsicament i tal com esmentem més amunt el seu objectiu serà informar , també podrà ostentar diversos objectius que no siguin únicament els d'informar sobre alguna cosa, atès que el reporti podrà incloure alguns elements persuasius, com ser recomanacions o suggeriments i també algunes conclusions a través de les quals se li indiqui al lector alguna acció o conducta a adoptar en el futur.

D'altra banda, el reporti pot consistir en una conclusió sobre una investigació efectuada i aleshores assumir l'estructura de problemes-solucions.

Quan es decideix que el reporti sigui imprès és habitual que s'hi acompanyi amb imatges, gràfics, taules i notes a peu, tendents totes a clarificar encara més el que es diu en paraules en el reporti en qüestió.

Per la informació que aglutina el reporti és un treball que gaudirà de l'estima i de l'expectativa del públic o persones al qual està dirigit, en cas que, per exemple, el reporti sigui l'encàrrec efectuat per un tercer, com pot ser un cap.

A més, el report demanda d'una preparació exhaustiva, és a dir, el seu autor haurà de reunir tota la informació concernent al tema que l'ocupa i haurà d'aportar informacions i explicacions que permetin al destinatari comprendre'l i informar-se'n. Sempre, el responsable, el signant, ha de verificar les dades o les informacions que hi exposi, i en els casos que correspongui ha de recomanar les solucions més pertinents per solucionar el tema que es tracti.

Pel que fa a la composició, els reportis prendran generalment el format de les investigacions científiques, és a dir, introducció, metes, igualtats i debat, però també podran seguir la fórmula de problema-solució i basar-se a atendre les inquietuds o preguntes de l'audiència a la qual van ser dirigits prèviament.

Òbviament i d'acord amb la complicació del tema, el públic al qual es destina i els propòsits que tingui, un reporti, pot anar des del més simple i senzill, amb títols que designen el tema que s'abordarà o bé afegir-hi a més d'això, diagrames, gràfics, taules, apèndixs, notes al peu de pàgina, hipervincles.

Mentrestant, entre les dades que sí o sí que hi han de figurar es compta: el títol, la data de realització i el nom del seu autor o autors.

Elements i classificació dels informes

El reporti normalment està compost per sis parts que descriurem a continuació… Portada (llença informació essencial sobre l'autor i indica el títol), índex (llista tot el contingut de manera abreujada), introducció (s'indiquen les parts del reporti i el total de les pàgines que disposa), cos (desenvolupament complet del tema tractat), conclusions (reuneix els resultats més destacats del mateix i que faciliten la resolució dels interrogants) i bibliografia (llista en ordre alfabètic i cronològicament la literatura que es va emprar per confeccionar-ho) .

Mentrestant, els reports poden classificar-se en: científics (aborden temes inherents a la ciència i per cas usen un llenguatge rígid), tècnics (tracten temes referents a la sociologia, la psicologia, l'antropologia, entre d'altres i disposen d'un llenguatge senzill però sense perdre rigor científic), de divulgació (estan destinats al públic general i per això disposen d'un llenguatge assequible a tothom), expositius (descriuen un tema, brinden instruccions sobre alguna cosa), analítics (argumenten a favor de decisions o d'accions) i persuasius (tenen la missió de convèncer un destinatari perquè s'alinea amb la idea que s'exposa al reporti).