general

definició de ser

Generalment s'utilitza el terme ésser per referir-se a aquelles coses que van ser creades i que estan dotades de vida, els éssers humans i els animals són considerats éssers, Perquè quan es parla del ser immediatament sabem que estem parlant d'una cosa que és, que té vida i existència pròpies.

Així mateix, el terme ésser ens remet l'essència ia la naturalesa que aquest ésser ostenta, per exemple, l'ésser de qualsevol animal serà la subsistència per una banda i la reproducció per l'altra.

Mentrestant, l'ésser ostenta una especial presència en un context filosòfic i per tant, dins de la filosofia, ha estat a través dels segles una qüestió àmpliament debatuda i abordada per la majoria dels filòsofs i pensadors de tots els temps i per descomptat també ha estat subjecta a una diversitat denfocaments.

Tradicionalment i com esmentem al començament d'aquesta ressenya, al terme s'ha concebut ser com un sinònim d'entitat o ens, és a dir, el mateix que dir una cosa que posseeix existència i autonomia. Però si aprofundim en el pensament d'aquells grans filòsofs com Aristòtil o Plató, ens trobem amb certes i serioses contradiccions pel que fa al concepte de ser.

Perquè per a Plató per exemple, l'ésser és la idea, però, per a Parmènides ésser és el que hi ha o existeix, allò que s'oposa al no-res i per a Aristòtil, que va ampliar una mica més el que va proposar Parmènides, reprenent una mica el sentit que aquest li va donar al terme, l'ésser és el més íntim de tot allò que és o existeix, perquè segons ell no tot és de la mateixa manera.

D'aquestes contradiccions filosòfiques se'n van desprendre dues concepcions, per descomptat dissímils, sobre el terme.

D'una banda la concepció unívoca de l'ésser que sosté que l'ésser és la característica més general de diferents coses, és a dir, s'eliminen totes les consideracions particulars, quedant i important el fet que són, que els correspon ésser.

I per l'altra banda, la concepció analògica de l'ésser, sosté que l'ésser és allò que se li pot atribuir a tot allò que és però de diferents maneres, l'ésser és allò en què els diferents objectes i coses es distingeixen però també coincideixen. Per a això allò oposat al concepte de ser serà el no-res.