general

definició de persona gramatical

Els verbs que fem servir en la comunicació escrita o oral poden emprar-se en singular o plural. En espanyol hi ha tres persones per al singular i tres per al plural. D'aquesta manera, les persones gramaticals en singular són jo, tu, ell o ella i nosaltres, vosaltres, ells o elles per al plural. Per tant, les persones gramaticals es reconeixen a través dels pronoms personals.

La primera persona és la que parla o actua. Així, si dic "jo parlo", "nosaltres cantem" estic fent al·lusió a la primera persona del singular ia la primera del plural. En segona persona es fa al·lusió a un individu diferent d'un mateix, que pot ser una persona o diverses, per exemple "tu balles" o "vosaltres treballeu". En tercera persona es fa servir el pronom ell o ella en singular i ells o elles en plural, per exemple "elles dibuixen" o "ell ​​es diverteix".

Formes no personals dels verbs

Hi ha verbs que no estan relacionats amb una persona gramatical i són les formes no personals del verb, que són infinitiu, gerundi i participi. L'infinitiu en espanyol té tres terminacions possibles, a ar, a er oa anar, com el verb estimar, el verb portar o el verb sortir. El gerundi incorpora la terminació anant o anant, com estimant, sortint o partint.

El participi acaba en ado o anat, com a estimat o sortit, però cal tenir en compte que alguns participis són irregulars, com a lloc o vist. Aquestes tres formes es denominen no personals perquè no porten davant de pronoms personals.

L'ús de la primera i tercera persona en textos literaris

Quan s'escriu en primera persona, el narrador explica una mica des de la seva òptica personal. Així, si dic "vaig veure el lladre sortir de l'establiment i no vaig poder evitar mirar fixament la cara" estic explicant un fet que m'ha passat a mi i ho escric en primera persona, ja que jo sóc el testimoni d'una cosa que ha passat. El narrador en primera persona descriu la realitat des de la primera persona del singular o jo o bé des de la primera persona del plural o nosaltres.

En escriure en tercera persona, el narrador esdevé omniscient, és a dir, coneix tota la realitat d'un assumpte

Un narrador omniscient diria "un jove baixava per l'escala i de sobte va relliscar i va caure". El narrador en tercera persona descriu alguna cosa a partir d'ell o ella singular o ells o plurals.

Cal indicar que la figura del narrador omniscient coneix fins i tot els sentiments dels personatges que està descrivint. La narració en tercera persona també es pot plantejar des de l‟òptica d‟un narrador objectiu, és a dir, aquell que observa el que veu des de fora de la història d‟una manera objectiva, però desconeix el que pensen o senten els personatges que descriu.

Fotos: Fotolia - aletia2011 / kurapatka