social

definició de cognoscitiu

L'adjectiu cognoscitiu ve del vocable en llatí cognoscere, que vol dir conèixer. En psicologia i pedagogia es fa servir aquest terme en referència a la capacitat humana per aprendre i assimilar coneixements.

A l'àmbit de la psicologia

A partir del 1950 la psicologia va abandonar els postulats conductistes basats en les modificacions de la conducta i es va iniciar un nou rumb amb una orientació cognitiva o cognoscitiva. Aquest nou corrent se centra en el coneixement de les activitats mentals que intervenen en la percepció, el pensament o la memòria. D'aquesta manera, les representacions mentals dels individus s'analitzen amb relació a aspectes biològics, culturals i sociològics.

Per a Jean Piaget, el procés d'aprenentatge cognoscitiu o teoria cognitiva se centra en la comprensió del pensament. En aquest sentit, el nostre pensament determina quines creences i valors fem servir en la nostra vida diària.

Piaget sosté que el desenvolupament cognitiu es presenta en quatre períodes: el sensoriomotor (fins als dos anys), el preoperacional (dels dos fins als set anys), l'operacional concret (dels set als dotze) i l'operacional formal (a partir de l'adolescència). Això significa que el desenvolupament intel·lectual del nen comença amb l'ús dels sentits i després es van creant conceptes de manera gradual.

L'avenç de l'intel·lecte té lloc perquè l'ésser humà tendeix cap a un equilibri cognitiu. En altres paraules, busquem un equilibri mental en què es combinen les nostres experiències personals amb els esquemes previs que hem adquirit.

El cognoscitivisme o cognitivisme inclou tota una sèrie de teories que estudien com processem, emmagatzemem i interpretem la informació a la ment. Així, l‟objectiu d‟aquest paradigma és conèixer de quina manera la ment humana és capaç de pensar, aprendre i actuar.

A l'àmbit de la pedagogia

A la pedagogia cognoscitiva l'alumne és concebut com un processador protagonista de la informació que adquireix. Paral·lelament, el docent ha de ser l'organitzador de la informació i qui estimuli les habilitats de pensament per a un aprenentatge significatiu a l'alumne.

El model cognoscitiu reivindica el paper de l'individu en el procés d'aprenentatge. En aquest sentit, l'alumne ha de participar activament en el seu aprenentatge i, alhora, l'aprenentatge depèn del desenvolupament previ d'una sèrie d'habilitats mentals adquirides durant els primers anys de la infància.