comunicació

definició de sufix

El sufix és un tipus de morfema (unitat lingüística mínima el significat de la qual o bé modifica o completa el significat d'un lexema) que s'afegeix després del lexema una paraula. El lexema és una unitat lèxica mínima que no té morfemes.

Aleshores, els sufixos són seqüències lingüístiques que es posposen en una paraula o lexema amb l'objectiu de modificar-ne la referència, ja sigui gramaticalment o semànticament; aquests s'uneixen per darrere, a la base de la paraula en qüestió, per exemple, festeig, tontíssim, entre altres.

Cal tenir en compte a l'hora d'escriure un sufix, que el derivat resultant de la unió d'una base i un sufix s'escriu sempre en una sola paraula.

Hi ha dos tipus de sufixos, derivatius o flexius. En gairebé totes les llengües els derivatius precedeixen els flexius perquè els derivatius tenen una tendència a estar més a prop de l'arrel.

Alguns exemples de sufixos són: -àci (crustaci), -ac (llibrac), -anus (aldeano), -ari (concessionari), -azgo (noviazgo), -ble (notable), -ció (prohibició), -der (regador), -dor (parlador), -edo (robledo), -ero (enginyer), -eny (madrileny), -ico (periodístic), -isme (conservadurisme), -ito germanet), -menta (vestimenta), -ós (lliscar) , -triu (actriu), -udo (barbut), -ura (embolcall).

Cal destacar que la sufixació és un procés força estès en la majoria de les llengües humanes a instàncies de la formació de noves paraules, aproximadament un 70 % de les llengües que es parlen i escriuen en aquest món usen de manera estesa la sufixació i al voltant de un 80% la fan servir amb constància.

Tant els prefixos com els sufixos no són paraules sinó elements afixos sense autonomia que obligadament s'uneixen a una base lèxica a la qual aportaran diferents valors significatius, donant lloc a la conformació de noves paraules.