general

definició d'ésser humà

Pensar, estimar, reflexionar, crear, interactuar amb parells i altres espècies, llegir, escriure, crear sistemes de pensaments, doctrines religioses, són algunes de les més importants accions que sorgeixen a la ment de qualsevol persona quan s'esmenta el concepte que ens ocupa en aquesta ressenya: ésser humà.

Des d'un punt de vista biològic es designa com a ésser humà aquella espècie animal vinculada a l'homo sapiens, però les característiques i diferències principals envers la resta de les espècies, totes inferiors, és que l'ésser humà a diferència d'aquestes pot dur a terme operacions com ser pensar o parlar ia més, en allò estrictament corporal, presenta tant a nivell extern com intern, una importantíssima evolució respecte de la resta de les espècies.

L'Homo Sapiens

L'homo sapiens pertany a una nissaga de primats coneguts com a hominoïdeus, la qual evolutivament fa molts es va diferenciar a l'Àfrica i d'aquest ancestre va sorgir la família dels homínids.

Aleshores, la principal diferència que va presentar aquest homo sapiens respecte de la resta de les espècies, per això, la designació de sapiens que refereix a savi, és que l'ésser humà és un animal racional, pot fer operacions conceptuals i simbòliques molt complexes, entre elles l'ús de sistemes lingüístics realment sofisticats, raonament abstracte, capacitats d'introspecció i especulació.

La rellevància de la raó en l'evolució de l'ésser humà

La raó llavors és el que li va permetre a l'ésser humà fer aquest salt qualitatiu i convertir-se d'alguna manera en l'amo i el senyor del món que habitem, perquè precisament gràcies a ella és que va poder materialitzar l'organització del món en què viu, no només en els aspectes pràctics sinó també en el pla mental, una mica inèdit fins a ell perquè la resta de les espècies i organismes vivents ja està comprovat que no poden concretar.

Anem a aquelles qüestions concretes que l'ésser humà ha sabut organitzar i implementar i que en definitius comptes són les que van marcar la seva superioritat davant de la resta dels éssers vius i d'altra banda el seu total domini del planeta…

L'ésser humà va saber organitzar-se territorialment, ia partir d'això va començar a dividir les diferents tasques que cada parell, en funció de capacitats i gèneres, havia de desplegar per sumar la comunitat creada.

En un altre punt d'aquesta organització màxima que va saber desenvolupar, l'ésser humà, es va ocupar de pensar lleis, normes que li garantissin una vida en comunitat harmònica i el més justa possible i també es va encarregar de proposar polítiques, com a bon animal polític que és, per concretar així desenvolupaments més específics que fan a la vida en societat.

També aquesta capacitat de reflexió que entre altres qüestions va saber aplicar en si mateix ho va ajudar a pensar millor alternatives per al futur o millorar algunes propostes del passat perquè funcionin satisfactòriament en el temps que vindrà.

I el llenguatge sens dubte va resultar ser fonamental, perquè sense aquesta possibilitat de comunicar-se ordenadament i convencionalment amb els seus parells, per decidir polítiques, lleis, sistemes, no hagués pogut aconseguir tants avenços com va collir a través del temps.

Molts estudis que s'han fet sobre aquest salt fonamental que va donar origen a l'ésser humà assenyalen que aquestes possibilitats racionals es podrien deure a una raó neurològica: l'augment en la mida del cervell i sobretot a l'extrem desenvolupament que va patir el lòbul frontal.

Com esmentàvem, els éssers humans, malgrat la similitud que presenten respecte d'altres mamífers superiors, posseeix el més alt nivell de complexitat i especialització. Cada òrgan, cada teixit, cada sistema del cos d'un ésser humà es troben interrelacionats i això és llavors el que li imprimeix aquest equilibri necessari per desenvolupar tot allò que esmentem més amunt.

Mentrestant, pel que fa a la seva capacitat de moviment i locomoció, també l'ésser humà, és dels més desenvolupats i plàstics del regne animal, ja que pot desplegar una infinita gamma de moviments, els quals a més, ho habiliten per desenvolupar activitats com ara la dansa, l'esport, l'art escènic, entre d'altres.

I pel que fa al seu cicle vital, l'ésser humà és entre tots els animals pluricel·lulars que existeixen avui, una de les espècies més longeves. Avui dia l'esperança de vida dels éssers humans es troba tan estesa, que fins i tot s'han registrat casos de persones que han superat la barrera dels cent anys, una cosa impensada fa unes dècades.